Text de l’Evangeli (Mc 3,20-35): En aquell temps, Jesús va entrar a casa amb els deixebles, i tornà a reunir-s’hi tanta gent, que no els quedava temps ni de menjar. Quan els seus familiars sentiren dir el que passava, hi anaren per endur-se’l, perquè deien: «Ha perdut el seny!».
Els mestres de la Llei que havien baixat de Jerusalem deien: «Està posseït per Beelzebul». I encara: «Aquest treu els dimonis pel poder del príncep dels dimonis». Llavors Jesús els va cridar i els parlava valent-se de paràboles: «Com pot ser que Satanàs tregui fora Satanàs? Si un reialme es divideix i lluita contra si mateix, no pot durar. I si una casa es divideix i lluita contra si mateixa, tampoc no durarà. Si és cert, doncs, que Satanàs s’ha aixecat contra si mateix i s’ha dividit, no pot durar: ha arribat la seva fi. Ningú no pot entrar a casa d’un que és fort i apoderar-se dels seus béns si abans no el lliga; tan sols així li podrà saquejar la casa. Us asseguro que tot serà perdonat als homes, els pecats i totes les blasfèmies que hagin proferit, però el qui blasfema contra l’Esperit Sant no tindrà mai perdó: és culpable del seu pecat per sempre més». Jesús va parlar així perquè deien d’Ell que tenia un esperit maligne.
Arriben la mare i els germans de Jesús i, de fora estant, envien a buscar-lo. Hi havia molta gent asseguda al voltant d’Ell. Li diuen: «La teva mare i els teus germans són aquí fora, que et busquen». Ell els respon: «¿Qui són la meva mare i els meus germans?». Llavors, mirant els qui seien al seu voltant, diu: «Aquests són la meva mare i els meus germans. El qui fa la voluntat de Déu, aquest és el meu germà, la meva germana, la meva mare».
Avui l’evangelista Marc ens convida a dirigir la nostra mirada cap a la família de Jesús.
En primer lloc esmenta “els parents” que, sorpresos per l’èxit de l’activitat missionera del Senyor, volen allunyar-lo de la multitud perquè, almenys, pugui menjar alguna cosa i recuperar el seny que sembla haver perdut. Per ells Jesús havia estat, fins aleshores, un més. Era el fill del fuster, un treballador com els altres. No havia estudiat per ser rabí ni metge i, tanmateix, ara la munió el segueix a tot arreu per escoltar els seus ensenyaments o ser curats d’alguna malaltia. I és que Jesús parlava amb autoritat i sanava amb la seva paraula, perquè era i és veritable Déu.
Aquells parents no eren capaços de reconèixer “el seu Jesús” com a Senyor. Per a nosaltres, aquesta incredulitat és una mostra palesa de com va viure una vida similar a la dels seus contemporanis, sense cridar l’atenció, ni a la seva infància ni a la seva joventut. Sí, Jesús va ser i també és veritable home.
Ja al final del relat apareix de nou la família de Jesús. En aquesta ocasió és la seva mare, que acudeix a la casa amb alguns dels germans i germanes del Senyor, és a dir “parents”, preguntant per ell. Amb l’ajuda de la mare, i potser per mitjà d’altres parents que ja eren deixebles de Jesús com Jaume, Josep, Simó i Judes, van aconseguir arribar al Mestre. I davant aquest requeriment maternal Jesús ensenya qui és la seva veritable família: tothom que compleix la voluntat del seu Pare Déu, com ho va fer sempre Maria, la seva Mare.
Així, podem comprendre ara que els deixebles de Jesús, els del seu temps i els d’ara, són la seva família. Els qui accepten el Senyor i el seu missatge formen part d’una família nova que està cridada a estendre’s per tota la terra. Aquesta família, que té el seu origen al mateix cor de la Trinitat, és l’Església. I Maria, mare de Jesús, també és la mare d’aquesta família, per títol propi.
Altres comentaris: evangeli.net; opusdei.org; Bíblia de Navarra
Altres recursos: vàries homilies