Analitzant l’informe de l’Institut de Política Familiar (IPF)“Evolució de la Família a Espanya 2023. Indicadors Socials”, crida l’atenció l’esgarrifós descens dels matrimonis.
Matrimonis en xifres
S’ha passat de més de 271.000 matrimonis el 1975 a ser amb prou feines 179.000 el 2022. Descens que hagués estat més gros (amb prou feines 146.038 matrimonis) si no fos per la injecció de matrimonis internacionals (33.069 el 2022). Això significa que s’ha perdut 1 de cada 3 matrimonis (gairebé 100.000 matrimonis) anuals des de 1975, amb una reducció del 33%.
Ocorre, a més, que els que contreuen matrimoni ho fan cada vegada més tard, als 38 anys de mitjana. Tan sols l’11% dels homes i el 19% de les dones es casen abans dels 30 anys. Espanya és el país d’Europa on les parelles es casen més tard.
Mentre el 1975 es realitzaven 745 matrimonis diaris, en l’actualitat són a penes 491 matrimonis diaris, i malgrat l’augment de la població en més de 12 milions de persones en aquest període. Es realitzen 491 matrimonis dels quals 91 matrimonis són internacionals i 378 matrimonis són civils.
En canvi, el nombre de parelles de fet s’ha triplicat en els últims 20 anys, passant de 563.785 en 2001 a 1.777.270 en 2021, la qual cosa suposa un increment de més d’1,2 milió de parelles de fet en aquest període. L’informe no indica quants passen de viure en parella a contreure matrimoni, però és presumible que sigui un alt percentatge.
Si ens fixem en el tipus de matrimoni, es nota un clar descens dels matrimonis religiosos, mentre que els matrimonis civils han tingut un creixement espectacular, passant de 52.000 matrimonis el 2000 a més de 138.000 matrimonis el 2022. En els moments actuals només 1 de cada 5 matrimonis únicament contreu matrimoni religiós.
Mentre que la família construïda sobre el matrimoni ha estat considerada com el lloc més idoni per acollir noves vides, l’Informe citat assenyala que més de 165.000 nens van néixer a Espanya fora del matrimoni durant el 2022. Això equival al fet que una mica més del 50% de fills neixen fora del matrimoni, la qual cosa supera àmpliament la mitjana de la Unió Europea en natalitat extramatrimonial que assoleix un 42%.
Ruptures matrimonials
Hi ha un creixent nombre de ruptures matrimonials al nostre país. El 2022 es van produir 84.551 ruptures, de les quals 81.302 són divorcis (96,2%), 3.210 separacions (3,8%) i 39 nul·litats (0,1%).
Les ruptures acumulades des de 1981 han superat els 3,6 milions de ruptures acumulades des de 1981, on la majoria han estat divorcis (2,46 milions). Els divorcis han variat de 50.000 en el 2004 a més de 81.000 el 2022, la qual cosa significa un augment dels divorcis a Espanya del 38,7% en els darrers 18 anys. Es calcula que Espanya, sobre uns 48 milions d’habitants hi ha gairebé 3 milions de persones divorciades o separades.
Els divorcis són avui la pràctica totalitat de les ruptures -més del 96% – mentre que les separacions i nul·litats són ja residuals (menys del 4%). Això significa que de cada 25 ruptures familiars, 24 són divorcis.
El matrimoni canònic inclou el compromís de fidelitat en la riquesa i en la pobresa, en la salut i en la malaltia, en la joventut i en la vellesa, fins a la mort. No així el civil. La realitat és que les ruptures són un elevat percentatge. El 2022 va haver-n’hi 179.000 i 84.551 ruptures. Encara que, òbviament, les ruptures no són necessàriament del mateix any, les xifres anteriors donen una idea de la magnitud.
Una altra dada preocupant és el període de matrimoni abans del divorci. Un 14% dels divorcis es produeixen abans de cinc després de contreure matrimoni (1 de cada 7) i un 30% de divorcis té lloc en matrimonis amb menys de 10 anys (1 de cada 3)
Fills de divorciats
Un tema important és la consideració dels fills de parelles divorciades. Les dades mostren que 5 de cada 9 parelles que es divorcien tenen fills. Tan sols en els últims 10 anys més de 900.000 fills dependents s’han vist afectats pel divorci dels seus pares. A més, hi ha un elevat nombre de fills majors d’edat afectats.
Els fills més afectats per la ruptura dels seus pares són els menors: 216 el 2002, encara que també hi ha un nombre important de majors dependents (17.504). Cada dia, 214 fills menors o dependents van perdre l’estabilitat del matrimoni dels seus pares.
Seria interessant estudiar en les famílies “reestructurades” amb fills de matrimoni i parelles anteriors, els problemes educatius i de convivència que es produeixen.
Necessitat urgent de canvi
La conclusió de tot l’anterior és que el nostre país es veu cada vegada més privat del matrimoni com a base de la vida social, amb tots els problemes que això suposa per a l’estabilitat social i per a l’educació dels fills. Segons Martínez-Aedo, president de l’Institut de Política Familiar (IPF), “el matrimoni no sols no està sent promocionat, sinó que, en molts casos, és atacat tant a nivell sociopolític, com legislatiu i, fins i tot, a nivell cultural, a banda de no comptar amb ajudes i mesures necessàries. Tot això provoca la inestabilitat del matrimoni com a forma de vida, i ocasionarà que moltes persones trenquin els seus matrimonis.”
Les causes d’aquesta deterioració són complexes, però hi poden estar relacionades la manca de suport social de la família i, no sols això, amb freqüència assistim a accions polítiques i legislacions que poden qualificar-se com d’anti-matrimoni i anti-família.
Hi ha també un ambient cultural amb ideologies contràries a la família instal·lat en el matrimoni d’home i dona, estable i ben constituït.
Malgrat la tradició familiar que posseïm, avui ens apartem fins i tot d’altres països europeus més sensibles amb la família. Fa l’efecte que la deterioració de la família es desenvolupa de forma molt més accelerada i agressiva que als països del nostre entorn. En concret. les ajudes econòmiques per naixement i criança dels fills són ben limitades o fins i tot inexistents.
Un repte per treballar intensament i revertir la situació en els pròxims anys.
Una reflexió del Papa Francesc
Aquesta erosió del matrimoni és ben coneguda per a l’actual Pontífex Romà, que ho veu com una gran perill i salvar-lo com una missió crucial. En una audiència recent afirmava:
“salvaguardar el matrimoni significa, de fet, salvar la família sencera, significa salvar totes les relacions que es generen en el matrimoni: l’amor entre els cònjuges, entre pares i fills, entre avis i nets; significa salvar el testimoniatge d’un amor que és possible i és per sempre, i en el qual als joves els costa de creure. Els nens, en efecte, necessiten rebre dels pares la certesa que Déu els ha creat per amor, i que un dia ells també podran estimar i sentir-se estimats com ho han fet la mare i el pare. Tingueu la certesa que la llavor de l’amor dipositada pels pares en els cors dels fills, germinarà tard o d’hora”.