Davant les Eleccions Europees 2024, Companyia de les Obres, pròxima a “Comunió i Alliberament” ha llançat un document titulat Un horitzó ideal per a la pau que recorda les idees originals dels “Pares d’Europa“, la situació actual i perspectives futures d’aquest continent. Pel seu possible interès per als nostres lectors el reproduïm a continuació:
L’Europa desorientada
a Unió Europea està travessant una etapa de dificultats, que va començar amb les últimes crisis financeres, i després es va accentuar amb la pandèmia i la creixent competència global. La falta d’un creixement equitatiu entre els estats membres mina la seva autoritat moral, mentre que els conflictes que estan en marxa posen en perill la seva estabilitat. Les preguntes sobre el paper de la UE, la seva identitat i les principals qüestions obertes (entre elles, la transició energètica i la sostenibilitat, la natalitat, el sistema de benestar i la immigració, l’harmonització fiscal entre els països membres, la política exterior i de defensa, l’ètica i la tecnologia, i el dèficit democràtic en les institucions) afecten el funcionament quotidià de tot el sistema econòmic-social, des de les empreses fins als ciutadans. Però seria abstracte afrontar-les sense partir de l’emergència que avui amenaça, més que cap altra, la totalitat del projecte.
L’emergència de la pau
Els greus conflictes armats que han esclatat en els confins d’Europa posen a prova de manera radical el futur de l’experiment europeu. Cal concentrar tots els esforços en el compromís per la pau. És útil mirar a l’origen. En el centre del projecte europeu no estava l’economia –que avui en canvi és el que preval–, sinó la possibilitat de construir una pau estable i duradora. La col·laboració entre països vencedors i vençuts de la Segona Guerra Mundial va ser decisiva per a establir les bases d’un futur comú sense conflictes i l’economia va demostrar ser el mitjà més concret per a dur-lo a terme. Per desgràcia, la qual cosa només havia de ser un mitjà es va convertir en la fi. Ara, l’esclat de noves guerres i la carrera armamentística torna a situar-nos tràgicament a tots davant un risc. Si la guerra es prolongués assistiríem al fracàs definitiu i inapel·lable del projecte de la Unió, la qual cosa perjudicaria el futur de tota la família humana, com repeteix contínuament el Papa Francesc. El sol fet d’acceptar aquesta hipòtesi com a possible o fins i tot probable contradiu el fonament ideal sobre el qual es va construir Europa.
Una Europa de pobles per una democràcia real
Per a oferir un futur de pau i solidaritat als pobles europeus, els pares fundadors van partir d’un concepte de persona com a “relació”. Amb el temps, aquest concepte va ser substituït per un altre més abstracte, el de “individu”, atomitzat i fragmentat, cada vegada més temorós i fàcil de manipular, donant espai a un poder tecnològic cada vegada més “intel·ligent” o a organismes tecnocràtics que substitueixen les dinàmiques democràtiques lliures. Les institucions europees tenen a vegades la temptació d’envair camps que pertanyen als diversos països, sense respectar les seves tradicions i cultures, en contra del lema oficial de la Unió, “Unitat en la diversitat”. En aquest sentit, el Papa Francesc ha demanat una Europa que valori les diverses cultures que la componen, que han nascut de l’experiència històrica dels seus pobles i nacions (2023).
Implicar-nos en la construcció europea
En un món multipolar, amb noves amenaces de tota mena, la Unió Europea (malgrat totes les seves contradiccions) ofereix un espai polític basat sobre el dret i sobre la llibertat que ofereix als seus membres seguretat, cohesió social, institucions democràtiques, i també la possibilitat de ser protagonistes en el panorama internacional, d’influir a favor d’un món més just, i per tant de ser un factor de pau. Això té una especial rellevància en la situació espanyola, on un espai com el de la Unió serveix de garant de l’estat de dret i de la separació de poders, protegint, entre altres institucions, la independència judicial contra les ingerències polítiques. Per això, el Consell que reuneix els bisbes europeus, fins i tot sent conscient del canvi cultural i de la llunyania de moltes legislacions respecte de la tradició cristiana, ha dit que aquest projecte ha de ser secundat i portat endavant (2024). En un escenari com aquest, és fonamental recolzar en les eleccions europees del 9 de juny de 2024 a les propostes i candidatures polítiques que tinguin en el cor un horitzó ideal tendent en el concret al bé comú d’Europa, a partir d’un compromís incessant per la pau entre tots els pobles i per la dignitat i llibertat de tota persona. Reprenent les paraules del Papa Francesc, “el gradual i pacient treball de construcció d’una Europa unida, en àmbits primer particulars i després cada vegada més generals, què tenia dins com a inspiració? Que ideal, sinó el de generar un espai on es pogués viure en llibertat, justícia i pau, #respectar tots en la diversitat? Avui aquest projecte està posat a prova en un món globalitzat, però pot ser rellançat partint de la inspiració original, que és més actual que mai i fecunda no sols per a Europa, sinó per a tota la família humana” (2023)