El discurs del bon pastor pronunciat per Jesús temps abans de la Passió i que avui es llegeix a la llum de la Pasqua és ric en contingut. Jesús se serveix d’una imatge arrelada a la cultura de l’antic Orient, la figura del bon pastor.
El bon pastor és expressió del rei just, el qual exerceix la seva tasca de govern i apaivaga el seu poble preocupant-se pels més febles. Aquesta imatge cobra una força especial a l’Antic Testament aplicant-la a Déu mateix. Així ho veiem en un dels salms més bonics, el 23, que comença cantant “el Senyor és el meu pastor no em manca res”.
El bon pastor ressona a tenir cura. Ell és qui alimenta el ramat, el protegeix i guareix i fins i tot salva les ovelles esgarriades. Tot i això, el calat del discurs de Jesús és molt més pregon. Es tracta d’un pastor que coneix cadascuna de les ovelles i que ha estat enviat per donar la seva vida per elles, per amor. La cura és superada per la donació, la possessió es transforma en lliurament. No és quelcom inaudit? Perquè, quin pastor mor per una ovella? i quina vida és la que s’entrega? Aquest és el nucli del discurs de Jesús.
Jesús ens concedeix el do únic de la vida, una vida que és la seva, que és divina. Així, en donar la seva vida, s’ens dóna ell mateix, i per tant ens dóna a Déu. Ell mateix és el do regalat. “L’home viu de la veritat i de ser estimat, de ser estimat per la Veritat” (Benet XVI, Jesús de Natzaret).
Ara, en aquest temps de Pasqua, el discurs del bon pastor s’ha tornat a fer realitat. Les paraules pronunciades per Jesús, a mena de profecia, han esdevingut un fet històric: Jesús ha lliurat la seva vida per cadascuna de les seves ovelles, i l’ha recuperada en ressuscitar. D’aquesta manera, hem conegut més profundament el misteri de Jesucrist. D’ara endavant, és tasca personal experimentar el seu amor i augmentar la veritable vida que generosament ens concedeix.
Comentaris de l’evangeli: evangeli.net; opusdei.org; Biblia de Navarra
Otros recursos: vàries homilies