Text de l’Evangeli (Mt 5,1-12a): En aquell temps, en veure Jesús les multituds, pujà a la muntanya, i havent-se assegut, se li acostaren els seus deixebles; i obrint la seva boca, els ensenyava, dient: «Benaurats els pobres en l’esperit, perquè d’ells és el regne dels cels. Benaurats els qui ploren, perquè ells seran consolats. Benaurats els mansuets, perquè ells posseiran la terra. Benaurats els qui tenen fam i set de la justícia, perquè ells seran saciats. Benaurats els misericordiosos, perquè ells aconseguiran misericòrdia. Benaurats els nets de cor, perquè ells veuran Déu. Benaurats els pacificadors, perquè seran anomenats fills de Déu. Benaurats els qui sofreixen persecució per causa de la justícia, perquè d’ells és el regne dels cels. Benaurats vosaltres quan us maleiran i us perseguiran, i amb mentida diran tota mena de mal contra vosaltres per causa meva. Alegreu-vos-en i exulteu, perquè la vostra recompensa serà gran en els cels».
Avui Jesús ens convida a alçar la mirada al cel, la llar de Déu i dels sants que ja viuen en la seva presència per sempre. Allà la felicitat és completa i eterna; un lloc on no tenen cabuda el patiment, el dolor ni la mort, perquè Déu ho omple tot amb el seu amor i la seva bondat infinits.
La felicitat a la qual Déu ens ha cridat en donar-nos la vida no és exclusiva del més enllà: pot començar a gaudir-se aquí a la terra. Això passa quan es viu en l’òrbita divina, convertint les vicissituds quotidianes en una oportunitat de trobada amb Ell. Aleshores, fins i tot el que constitueix un motiu de patiment, es converteix en font de goig. Aquesta és, precisament, la santedat i la benaurança a la qual Jesús ens convoca.
Els sants són vertaderament benaurats. Gaudeixen de la seva recompensa definitiva perquè van passar per aquest món buscant agradar a Déu en cada instant, experimentant la profunda alegria de saber-se, per damunt de tot, infinitament estimats per Ell.
«Ser sants no és un privilegi de pocs, com si algú hagués rebut una gran herència. Tots nosaltres, en el Baptisme, tenim l’herència de poder arribar a ser sants. La santedat és una vocació per a tots. Tots, per tant, estem cridats a caminar pel camí de la santedat, i aquest sender té un nom, un rostre: el rostre de Jesucrist. Ell ens ensenya a ser sants. A l’Evangeli ens mostra el camí: el camí de les Benaurances (cf. Mt 5, 1-12). El Regne del del cel, en efecte, és per a aquells que no posen la seva seguretat en les coses, sinó en l’amor de Déu; per als qui tenen un cor senzill, humil, no presumeixen de ser justos i no jutgen els altres; aquells que saben alegrar-se amb qui s’alegra, no són violents sinó misericordiosos i busquen ser artífexs de reconciliació i de pau. El sant, la santa, és artífex de reconciliació i de pau; ajuda sempre la gent a reconciliar-se i ajuda sempre per tal que hi hagi pau. I així és de bonica la santedat; és un camí bell» (Francesc, 1 de novembre de 2013).
Altres comentaris: evangeli.net;
Altres recursos: vàries homilies