L’última part de la ‘Dignitas infinita’ aborda algunes violacions concretes i greus de la dignitat humana. Comença (DI, 34) per recordar-ne diverses ja citades a la Gaudium et spes (núm. 27):
- Homicidis de tota mena, genocidis, avortament, eutanàsia i el mateix suïcidi deliberat
- Tot el que viola la integritat de la persona humana, com, per exemple, les mutilacions, les tortures morals o físiques, els conats sistemàtics per dominar la ment aliena
- Condicions que ofenen la dignitat humana, com són les condicions infrahumanes de vida, les detencions arbitràries, les deportacions, l’esclavitud, la prostitució, el tràfic de blanques i de joves; o les condicions laborals degradants, que redueixen l’operari al rang de mer instrument de lucre, sense respecte a la llibertat i a la responsabilitat de la persona humana.
Seguint el Catecisme de l’Església Catòlica (núm. 2267) i de l’encíclica de Francisco, Fratelli tutti, (núm. 269) també presenta la pena de mort com a inconsistent amb la dignitat humana, al mateix temps que reafirma la dignitat humana de presos i empresonats (DI, 34)
A continuació i sense ànim d’exhaustivitat, la declaració s’ocupa sobre «algunes violacions greus de la dignitat humana que són d’especial actualitat.» (DI, 35). Cita les següents:
El drama de la pobresa (DI, 36-37). Ho considera «un dels fenòmens que més contribueix a negar la dignitat», la qual estima «lligada a la desigual distribució de la riquesa.»
La guerra, al costat d’atemptats, persecucions per motius racials o religiosos (DI, 38-39). Respecte a la guerra, recorda amb el Papa Francesc (Fratelli tutti, 258), que «no podem pensar en la guerra com a solució, pel fet que els riscos probablement sempre seran superiors a la hipotètica utilitat que se li atribueixi.»
El tràfic de persones (DI 41-42), una activitat innoble, una vergonya per a les nostres societats que es consideren civilitzades.
Els abusos sexuals (DI, 43), que fereixen la dignitat humana de la qual participa el cos, ja que la persona és un tot, i que «deixen profundes cicatrius en el cor dels qui en pateixen.»
Les violències contra les dones (DI, 44-46), com també situacions d’exclusió o maltractament. En alguns països, a més, les dones no poden defensar els seus drets.
L’avortament (DI, 47), sobre el qual recorda que la dignitat de tot ésser humà té un caràcter intrínsec i val des del moment de la seva concepció fins a la seva mort natural.
La maternitat subrogada (DI 48-50), mitjançant la qual el nen, immensament digne, es converteix en un mer objecte. Aquesta pràctica, «viola, abans de res, la dignitat del nen. En efecte, tot nen, des del moment de la seva concepció, del seu naixement, i després en créixer com a jove, convertint-se en adult, posseeix una dignitat intangible que s’expressa clarament, encara que de manera singular i diferenciada, en cada etapa de la seva vida.»
L’eutanàsia i el suïcidi assistit (DI 51-52). Són pràctiques que no respecten la vida com un do ni la dignitat intangible de tot ésser humà. Alhora que condemna aquesta pràctica, la Declaració reconeix que «la dignitat del malalt, en condicions crítiques o terminals, exigeix que tots facin els esforços adequats i necessaris per alleujar el seu patiment mitjançant unes cures pal·liatives apropiades i evitant qualsevol obstinació terapèutica o intervenció desproporcionada.» Es lamenta també de la distorsió del concepte de dignitat «en presentar les lleis que reconeixen la possibilitat de l’eutanàsia o el suïcidi assistit sovint anomenades ‘lleis de mort digna’”.
El descart de les persones amb discapacitat (DI 53-54), recordant que «tot ésser humà, sigui quina sigui la seva condició de vulnerabilitat, rep la seva dignitat pel fet mateix de ser volgut i estimat per Déu. Per aquestes raons, ha de fomentar-se en la mesura que sigui possible la inclusió i la participació activa en la vida social i eclesial de tots aquells que, d’alguna manera, estan marcats per la fragilitat o la discapacitat.»
La teoria de gènere (DI 55-57) De mode consistent amb la dignitat ontològica de la persona, reitera l’ensenyament de l’Església que tota persona, independentment de la seva tendència sexual, ha de ser respectada en la seva dignitat i acollida amb respecte, procurant evitar tot signe de discriminació injusta, i particularment qualsevol forma d’agressió i violència. D’altra banda és summament crítica amb la teoria de gènere, segons la qual el sexe és una cosa purament biològica «assignada en néixer» i que es pot canviar en virtut de l’autonomia personal. La Declaració, afirma amb claredat que «l’Església recorda que la vida humana, en tots els seus components, físics i espirituals, és un do de Déu, que ha de ser acollit amb gratitud i posat al servei del bé.» Afegeix que «voler disposar de si mateix, com prescriu la teoria de gènere, sense tenir en compte aquesta veritat fonamental de la vida humana com a do, no significa una altra cosa que cedir a la vella temptació que l’ésser humà es converteixi en Déu i entri en competència amb el veritable Déu de l’amor que ens revela l’Evangeli.»
El canvi de sexe (DI, 58-60). L’operació de canvi de sexe, per regla general, corre el risc d’atemptar contra la dignitat única que la persona ha rebut des del moment de la concepció. Es comprèn ja que «l’ésser humà està inseparablement compost de cos i ànima, i el cos és el lloc viu on es desplega i manifesta la interioritat de l’ànima, fins i tot a través de la xarxa de relacions humanes. És en el cos, de fet, on cada persona es reconeix generada pels altres, i és a través del seu cos que l’home i la dona poden establir una relació d’amor capaç de generar altres persones. Per tot això és important «respectar l’ordre natural de la persona humana.» (En un apunt final, la Declaració aclareix que «Això no significa que s’exclogui la possibilitat que una persona afectada per anomalies genitals, que ja són evidents en néixer o que es desenvolupen posteriorment, pugui optar per rebre assistència mèdica amb l’objectiu de resoldre aquestes anomalies. En aquest cas, l’operació no constituiria un canvi de sexe en el sentit que aquí s’entén.»)
La violència digital (DI, 61-62) Es refereix a les múltiples possibilitats que ofereixen les tecnologies digitals per promoure la dignitat humana, però també per crear situacions que s’hi oposen en termes d’explotació, exclusió i violència. També posant en perill la bona reputació de qualsevol persona amb notícies falses i calúmnies. Conclou, assenyalant la necessitat que la tecnologia estigui al servei de la dignitat humana, i no perjudicar-la, i promoure la pau en lloc de la violència. Per a això, «la comunitat humana ha de ser proactiva a l’hora d’abordar aquestes tendències respectant la dignitat humana i promoure el bé.»
Cadascun d’aquests apartats mereixeria un llarg comentari. També caldria estendre’s en el desenvolupament d’aquests punts en sentit positiu. Tractarem de tornar-hi en aquest blog. De moment, ens conformem amb el que hem destacat aqui.
ENTRADAS RELACIONADAS
‘Dignitas infinita’ (I): Una visión de conjunto
‘Dignitas infinita’ (II): Fundamentos de la dignidad humana
‘Dignitas infinita’ (III): derechos humanos y distorsiones actuales
‘Dignitas infinita’ (IV): Libertad y crecimiento personal
‘Dignitas infinita’ (VI): Recepción y retos para un cambio cultural