El passat el passat 3 de febrer a l’Aula Magna de la Universitat Abat Oliba de Barcelona es posava en marxa el Corrent Social Cristià (elcorrent.org), amb l’objectiu d’unir esforços per influir en la societat des de l’humanisme cristià. Un humanisme il·luminat per la Doctrina social de l’Església, que compta ja amb un ampli desenvolupament des que el Papa Lleó XIII escrivís l’encíclica Rerum novarum el 1891. Les persones que componien l’auditori replet fins al límit, sent molt variades, tenien en comú la seva preocupació per la desaparició dels valors cristians de l’esfera pública.
No els faltava raó. És clar que hi ha molts àmbits de gran rellevància per humanitzar la societat en els quals els cristians tenim molt a dir i aportar i en els quals s’observa deterioració moral. Entre ells, l’educació i la cultura, la defensa de la vida, la família fundada en el matrimoni de dona i home, l’emigració, la pobresa i diversos aspectes de justícia social, per esmentar-ne uns quants.
En l’acte inaugural, promogut per Josep Miró i Ardèvol, president de E-Cristians, i membres de l’equip promotor del Corrent, entre ells la professora Maria Pilar Ruiz, el publicista Albert Solé, Carles Ros Arpa (advocat i funcionari municipal) i el professor d’Empresarials i delegat d’Evangelització de la diòcesi de Vic, Remigi Palmés, entre altres. Dues remarcables conferències a càrrec de Josep Maria Alsina Roca, doctor en Filosofia, i del filòsof i pedagog Gregorio Luri. En elles es van referir a l’actual crisi social i educativa i a la necessitat d’actuar. Hi ha disponible un vídeo que ho resumeix.
La Declaració presentada comença afirmant:
“El Corrent Social Cristià és un moviment que cerca transformar la societat actual per fer-la més lliure i més justa. Proposa la renovació social, cultural i política, promovent els principis i els valors de l’humanisme cristià en tots els aspectes de la vida i en tots els sectors per construir una civilització basada en la veritat i l’amor. Neix per intervenir en la vida política i l’espai públic, en el debat sobre el bé comú i en la seva consecució. Presenta projectes, accions i campanyes clares i concretes. Per a aquesta missió, apel·lem a la unitat dels cristians i de les persones de bona voluntat i els cridem a associar-se al Corrent.”
En el seu web insisteixen que “El Corrent neix per intervenir en la vida política i en l’espai públic, però no és un partit polític sinó un moviment organitzat de la societat civil.” Hi afegeixen: “Busquem oferir una alternativa a l’actual cultura hegemònica, basada en la raó instrumental, l’imperi de l’emotivitat i els desitjos superficials, i l’autodeterminació humana per sobre de qualsevol altra consideració.”
Quant a projectes immediats, en el seu web, assenyalen entre altres: reclamar una llei que ajudi els malalts d’ELA, impulsar un congrés de “cultura cristiana”, demanar una llei catalana de promoció de la família o canviar la llei electoral catalana perquè sigui menys partitocràtica i hi hagi una elecció més directa de representants. Afegeixen que, “A mesura que més persones s’hi incorporin, el Corrent podrà anar plantejant més temes i projectes.”
Encara que El Corrent neix a Barcelona i té presència en altres zones de Catalunya, el seu objectiu és poder créixer en influència i activitat també en altres zones d’Espanya, activant als catòlics per participar en la vida pública des de la Doctrina Social de l’Església.
En una entrevista a Remigi Palmés, un dels promotors, explica les diferències entre El Corrent i altres iniciatives que busquen també propiciar la participació dels catòlics en la vida pública, com Polis, Cristians en Democràcia i Neos. Segons Palmés, “Polis està integrat en la diòcesi de Toledo i es dedica a formar persones que volen participar en política. És diocesà i molt orientat a formar. Cristians en Democràcia està directament orientat a l’acció en política, sense una base explícita en la doctrina social de l’Església. I Neos tracta alguns temes que no són de doctrina social. Per exemple, té una visió concreta sobre Espanya que altres cristians no tenen per què compartir. Per a nosaltres, la doctrina social és la base en la qual poden confluir persones de diferents espais polítics.”
Una iniciativa interessant que, juntament amb altres accions individuals, és d’esperar que contribueixin a revertir l’actual panorama cultural, social i legislatiu, en tants aspectes, allunyat de l’humanisme cristià.