Text de l’Evangeli (Jn 6,51-58): En aquell temps, Jesús digué als jueus: «Jo soc el pa viu que ha baixat del cel. Si algú menja d’aquest pa viurà eternament, i el pa que jo donaré és la meva carn per a la vida del món».
Discutien, doncs, els jueus entre ells, dient: «¿Com pot aquest donar-nos a menjar la seva carn?». Els digué, doncs, Jesús: «En veritat, en veritat us dic: si no mengeu la carn del Fill de l’home i no beveu la seva sang, no teniu vida en vosaltres. Qui menja la meva carn i beu la meva sang té vida eterna; i jo el ressuscitaré el darrer dia, ja que la meva carn és veritable menjar, i la meva sang és veritable beguda. Qui menja la meva carn i beu la meva sang està en mi i jo en ell. Tal com m’ha enviat el Pare vivent, i jo visc pel Pare, el qui em menja també ell viurà per mi. Aquest és el pa que ha baixat del cel, no com el que menjaren els pares i moriren: el qui menja aquest pa viurà eternament».
De manera misteriosa, el pa eucarístic és Jesucrist. Per al creient, la fe és la llum que permet reconèixer allò que els sentits no arriben a percebre. Per això responem «Amén» quan rebem la comunió. Aquest gest tan senzill conté una professió de fe: creiem que el Fill de Déu fet home, el mateix que va lliurar la seva vida a la creu per cadascun de nosaltres i va ressuscitar gloriós, se’ns dona ara com a aliment en aquest petit tros de pa consagrat per ser acollit en el nostre cor.
Jesús no va voler deixar-nos únicament un record del seu pas per la terra, ni una figura que evoqués la seva presència. Va voler romandre realment amb nosaltres. Les paraules que escoltem a l’evangeli del discurs del Pa de Vida són d’una claredat sorprenent i no deixen espai per a una interpretació merament simbòlica: Crist s’ofereix com a veritable aliment per a la vida del món. El pa eucarístic és Crist mateix, viu i present. El pa eucarístic té un nom i un rostre: Jesucrist.
L’Eucaristia és, per tant, un misteri de fe i d’amor. Misteri de fe, perquè supera la nostra comprensió i només pot ser acollit des de la confiança en la paraula de Jesús. Misteri d’amor, perquè manifesta fins on arriba el desig de Déu d’unir-se a nosaltres. Qui combrega amb fe entra en el corrent mateix de la vida divina, hi participa i rep una anticipació de la vida que no tindrà fi.
Per això la solemnitat del Corpus Christi és una invitació a renovar la nostra admiració, el nostre agraïment i la nostra adoració davant l’immens do de la presència real de Jesús en l’Eucaristia.
“Aquest miracle, renovat contínuament, de la Sagrada Eucaristia, té totes les característiques de la manera d’actuar de Jesús. Perfecte Déu i perfecte home, Senyor de cels i terra, se’ns ofereix com a manteniment de la manera més natural i ordinària. Així espera el nostre amor, des de fa prop de dos mil anys. És molt de temps i no és gaire temps: perquè, quan hi ha amor, els dies volen (S. Josepmaria Escrivà de Balaguer, És Crist que passa n. 151).
Altres comentaris: evangeli.net; opusdei.org; bibliadenavarra.com
Altres recursos: vàries homilies