Arthur C. Brooks, The Meaning of Your Life. Finding Purpose in an Age of Emptines, Random House, 2026, 368 pags.
Haig de confessar que vaig triar el llibre per simple curiositat i sense gaire esperança que em pogués aportar una cosa nova o d’interès, donat el meu escepticisme a tot alló que pugui fer olor de psicologia d’autoajuda. Estava equivocat i m’ha acabat entusiasmant. Brooks, professor a Harvard i màxima autoritat mundial en felicitat i lideratge (terme que em repel·leix una mica), ha escrit un gran llibre. La seva concepció del sentit de l’existència està basada en l’autodomini i la independència enfront de la gran quantitat d’hams culturals que pretenen convertir-nos en clients o addictes. De fet, gran part del text, molt ben escrit, per cert, està prenyada d’exemples, arguments i conclusions per a redescobrir la nostra identitat i vàlua com a éssers humans sense els additaments de falsos consols que propaguen una psicogènesi addictiva. Pel llibre desfilen grans pensadors, manejats amb fluïdesa, i traços existencials que denoten un gran sentit comú i notable capacitat reflexiva.
L’obra està oberta a la transcendència. Brooks parla amb naturalitat de la seva fe catòlica i proposa com a objectiu primari el descobriment de la pròpia vocació abundant en les repercussions laborals i familiars de l’emprenedoria. No tinc dubte que serà aviat traduïda a l’espanyol i bo serà donar-li circulació perquè arribi a molta gent.