Ricardo Sada, Educar para la contemplación. Rialp, Madrid, 2026, 196 págs.
No m’hauria imaginat mai que un sacerdot tan reconegut i un predicador tan brillant pogués escriure una proposta pedagògica tan innovadora i agosarada. Una proposta que és, al mateix temps, una crítica lúcida tant de la manera com avui s’educa a l’escola com de la cultura que caracteritza la fi de la modernitat.
Sada defensa una educació sapiencial i qüestiona l’utilitarisme pedagògic. Va més enllà del recurrent «aprendre a pensar» per posar l’accent en el «saber pensar-se un mateix». Proposa l’admiració, el silenci i la bellesa com a mitjans i també com a objectius de l’acció educativa. Reivindica la interioritat, els moments de solitud reflexiva i els espais d’escolta com a condicions necessàries per construir entorns de relació i convivència saludables i fecunds. I, sobretot, convida a comptar amb Déu per comprendre’ns com a fills, germans i pares.
El llibre inclou també una part més pràctica en què l’autor mexicà reflexiona sobre els continguts educatius, amb una atenció especial a l’educació estètica, ambiental i religiosa. He gaudit molt d’aquesta lectura, breu i accessible a tothom. Probablement sorprendrà especialment aquells que, siguin o no professionals de l’educació, continuen entenent erròniament l’educació com un simple conjunt de tècniques destinades a transmetre coneixements i hàbits amb finalitats merament instrumentals.