Text de l’Evangeli (Mt 25,1-13): En aquell temps, Jesús digué als deixebles aquesta paràbola: «Aleshores el regne dels cels es podrà comparar a deu verges, les quals, havent pres les seves llànties, sortiren a rebre l’espòs. I cinc d’elles eren insensates i cinc prudents. En efecte, les insensates, quan agafaren les seves llànties, no se’n van endur oli; en canvi les prudents prengueren oli en les seves ampul·les juntament amb les seves llànties. Com que l’espòs trigava, s’endormiscaren totes i s’adormiren. A mitja nit es produí un clam: “L’espòs és aquí! Sortiu a rebre’l!”. Llavors s’aixecaren totes aquelles verges i prepararen les seves llànties, però les insensates digueren a les prudents: “Doneu-nos del vostre oli, que les nostres llànties s’apaguen”. Respongueren les prudents, dient: “No fos cas que no arribés per a nosaltres i vosaltres; és millor que aneu als qui en venen i compreu-ne”. I mentre anaven a comprar-ne, vingué l’espòs, i les que estaven preparades entraren amb ell a les noces, i es tancà la porta. Finalment arribaren també les altres verges, dient: “Senyor, Senyor, obre’ns!”. Però ell, responent, digué: “En veritat us ho dic: no us conec”. Vetlleu, doncs, perquè no sabeu el dia ni l’hora».
La paràbola de les deu verges, unes prudents i les altres descurades, és una crida a la vigilància, a viure sempre preparats per rebre el Senyor. La vigilància no és una actitud de temor davant del que pugui passar al final, sinó una manera de viure que ens familiaritza amb Déu.
Vetllar, estar vigilants, vol dir viure atents. No consisteix a esperar passivament l’arribada del Senyor al final de la nostra vida, sinó a aprendre a reconèixer-lo i acollir-lo en les trobades de cada dia. Vetllar és exercitar-nos en la recerca d’aquest Senyor que ens surt a l’encontre de tantes maneres. Jesús ens espera, amagat al sagrari de qualsevol església, i allà ens escolta quan anem a visitar-lo. Preparar-se vol dir també mantenir els ulls oberts per descobrir, al nostre voltant, aquells a qui podem alleujar amb un gest o unes paraules, tal com feia Jesús. Viure vetllant és afrontar la feina i les tasques més quotidianes amb una mirada capaç d’anar més enllà del que és immediat, que descobreix el valor de les coses i sap omplir-les de l’amor que hi posem.
Aquestes trobades quotidianes amb el Senyor, que contínuament ens busca, són l’oli que alimenta el nostre llum i va il·luminant la nostra vida i el nostre entorn. Així ens anem preparant per al dia que arribi el final de la nostra vida terrenal. Aleshores, la trobada amb Déu no haurà de ser necessàriament motiu de por o d’esglai, sinó una trobada plena de serenor i confiança. Serà la trobada amb algú a qui hem après a buscar, reconèixer i estimar cada dia.
Altres comentaris: evangeli.net; opusdei.org; bibliadenavarra.com
Altres recursos: vàries homilies