Fernando Eguidazu, Pistoleros de quiosco. Ediciones Ulises, 2026, 336 págs.
Els amics que tinc a prop de vegades em pregunten si només llegeixo assaig. Certament, no. I perquè en quedi constància, i sense que serveixi de precedent, incloc una de les obres de lleure que he gaudit aquest estiu. El text d’Eguidazu, molt ben escrit i documentat, fa un recorregut per les novel·les de l’oest que van causar furor a Espanya fins que les pantalles van envair les llars i els espais públics. Els seus autors mereixen un reconeixement, sovint negat a la novel·la popular. Una de les seves autores, Corín Tellado, amb més de 4.000 textos publicats, només és superada per Cervantes pel que fa al nombre de lectors en llengua espanyola.
Deixo de banda si era millor llegir novel·les de l’oest al tramvia que remenar les imatges enllaunades de les pantalles dels mòbils, però les dades són clares: els homes de la classe obrera, entre els quals el meu pare, durant les dècades dels anys quaranta als setanta del segle passat, eren addictes a aquestes lectures en unes xifres que avui sorprenen. Els seus autors més representatius, com M. Lafuente Estefanía, amb 2.500 novel·les, i sobretot José Mallorquí, van proporcionar lectura durant molts anys a molta gent que, d’una altra manera, probablement no hauria llegit. I l’impacte no va ser pas menor, ja que van contribuir a configurar i alhora reflectir uns ideals de masculinitat en què la lleialtat, el coratge i la disponibilitat definien allò que s’esperava de l’heroi icònic. Avui, però, anem per altres camins.