Laszlo F. Foldenyi, Dostoyevski lee a Hegel en Siberia y rompe a llorar, GlaxiaGutenberg, 2026
Gairebé un folletó que no arriba a les 70 pàgines, i és una joyita. Glossa el famós pensador hongarès la crítica del novel·lista rus al filòsof alemany, que és la crítica del providencialismo i la transcendència al segur i elitista racionalisme il·lustrat. El llenguatge és poètic i bell.
Foldenyi està departeix del rus. En la seva òptica, departeix del cor. Un cor que albira les catàstrofes que es poden derivar de l’arriscada aposta de la raó per si mateixa. Quan la raó maneja la història i ens encadenem a la lògica o il·lògica del progrés, més val apartar-se, fins i tot a costa de baixar-se del carro que porta a un paradís sense do ni Déu. És la humanitat salvant-se a si mateixa, sense adonar-se que a vegades, el que la història ensenya és que cal salvar-se de si mateix.
Fet i fet, el rastre d’inseguretat, por i catàstrofes que ha deixat el segle passat, apunta Foldenyi, no fan més que confirmar que quan l’ésser humà s’apodera del tron de Déu, és capaç de sacrificar tot, fins i tot a la humanitat mateixa, a fi de demostrar que té raó.
Bé, bonic i barat, es podria dir d’aquest llibre. Agradarà al lector il·lustrat. Els hegelians millor que s’abstinguin.