Text de l’Evangeli (Mt 10,37-42): En aquell temps, Jesús digué als seus Apòstols: «El qui estima el pare o la mare més que a mi, no és digne de mi; i el qui estima el fill o la filla més que a mi, no és digne de mi. I qui no pren la seva creu i no em segueix, no és digne de mi. El qui trobi la seva vida, la perdrà; i el qui perdi la seva vida per causa de mi, la trobarà.
El qui a vosaltres rep, a mi em rep; i el qui em rep a mi, rep aquell qui m’ha enviat. El qui rep un profeta a títol de profeta, rebrà recompensa de profeta; i el qui rep un just a títol de just, rebrà recompensa de just. I tot el qui doni per beure ni que sigui només un vas d’aigua freda a un d’aquests petits a títol de deixeble, en veritat us dic: no perdrà la seva recompensa».
Les primeres paraules de l’Evangeli d’avui poden resultar dures d’escoltar. Sonen exigents, gairebé radicals, com si Jesús reclamés dels seus deixebles una exclusivitat impossible. Però res més lluny de la realitat. Jesús no es vol ensenyorir del nostre cor per aïllar-nos del món ni per allunyar-nos de les persones que estimem, com els nostres familiars i amics més propers.
El que Jesús ofereix és una cosa molt més profunda: una sintonia total de cor i de vida que només Ell pot donar. No ens demana buidar el cor, sinó omplir-lo d’un amor més gran. És la paradoxa de l’Evangeli: aquest aparent «perdre» es converteix, en realitat, en un guanyar quelcom incommensurable. En posar Jesús al centre, els nostres afectes humans no es destrueixen, sinó que s’eixamplen.
Ser un deixeble autèntic significa configurar la pròpia existència amb la seva. És tractar de viure amb Ell i com Ell, fent pròpies les seves ensenyances i el seu estil de vida. Aquesta unió íntima amb Jesús ens transforma per dins i ens capacita per ser la seva prolongació en el món; d’aquí que el mateix Jesús se senti acollit i complimentat quan algú cuida o rep un dels seus enviats.
Quantes persones es troben avui amb Jesús, i arriben a conèixer-lo i a estimar-lo, gràcies al testimoni coherent d’un cristià autèntic! La unió amb Ell és la que fa creïble l’Evangeli.
“L’anunci no parteix de nosaltres, sinó de la bellesa d’allò que hem rebut de franc, sense mèrit: trobar Jesús, conèixer-lo, descobrir que som estimats i salvats. És un don tan gran que no ens el podem guardar per a nosaltres, sentim la necessitat de difondre’l; però amb el mateix estil, és a dir, amb gratuïtat. En altres paraules: tenim un don, per això estem cridats a fer-nos don; hem rebut un don i la nostra vocació és fer-nos nosaltres mateixos don per als altres; tenim en nosaltres l’alegria de ser fills de Déu, ¡s’ha de compartir amb els germans i les germanes que encara no ho saben! Aquest és el perquè de l’anunci. Anar i portar l’alegria d’allò que nosaltres hem rebut” (Francesc, 15 de febrer de 2023).
Altres comentaris: evangeli.net; opusdei.org; bibliadenavarra.com
Altres recursos: vàries homilies