Text de l’Evangeli (Mt 20,1-16): En aquell temps, Jesús digué als deixebles aquesta paràbola: «Perquè el regne dels cels és semblant a un amo de casa que sortí a primera hora del matí a contractar operaris per a la seva vinya. Havent quedat d’acord amb els operaris en un denari al dia, els envià a la seva vinya. I havent sortit cap a l’hora de tèrcia, veié altres que estaven a la plaça ociosos, i els digué: “Aneu també vosaltres a la meva vinya, i el que sigui just us ho donaré”. I ells hi anaren. Sortí novament cap a l’hora de sexta i a la de nona, i feu de manera semblant. Cap a l’hora onzena sortí i en trobà d’altres parats, i els digué: “Per què esteu tot el dia ociosos?” Li diuen: “Perquè ningú no ens ha contractat”. Els diu: “Aneu també vosaltres a la vinya”.
Arribat el vespre, diu l’amo de la vinya al seu administrador: “Crida els operaris i dona’ls el seu salari, començant pels últims fins als primers”. I havent vingut els qui havien arribat cap a l’hora onzena, reberen un denari cada un. I venint els primers, pensaven que cobrarien més, però reberen també ells un denari cada un. I prenent-lo, murmuraven contra l’amo de la casa, dient: “Aquests últims han treballat una hora, i els has tractat igual que nosaltres, que hem suportat el pes del dia i de la calor!”. Però ell, responent a un d’ells, digué: “Amic, no et faig cap tort. ¿No vas quedar d’acord amb mi en un denari? Agafa el que és teu, i ves-te’n. A aquest últim, vull donar-li com a tu. O ¿no m’és lícit fer amb allò meu el que vull? O ¿el teu ull és dolent perquè jo soc bo?”.
Així, els últims seran primers, i els primers últims».
Les paràboles del Regne que l’evangelista Mateu recull amb tant de detall ens parlen, sobretot, de com és Déu. A través d’exemples senzills i expressius, Jesús ens ajuda a aixecar la mirada per assolir un coneixement més profund i vertader del seu cor.
La breu història d’avui ens parla de justícia, però també d’una generositat desbordant. Ens mostra la invitació constant de Déu a estar amb Ell; a sentir-nos fills estimats i ben tractats per un Pare que ens confia la seva vinya —que és el nostre món— perquè en fem rendir l’herència.
És veritat que les paràboles, a vegades, ens deixen perplexos perquè trenquen els nostres esquemes. Com és possible que els primers siguin els últims i els últims els primers? És fàcil empatitzar amb els jornalers de primera hora: han treballat de valent sota el sol i senten que el propietari és injust en no recompensar aquest esforç extra. Sens dubte, es retenen postergats. Tanmateix, una lectura més atenta ens descobreix el nucli del missatge: l’amo no paga en funció del rendiment, sinó que és fidel al que va prometre. Déu sempre, sempre compleix les seves promeses.
L’Evangeli d’avui il·lumina una veritat transcendental. En mostrar-nos com és la justícia divina —moguda sempre per l’amor i la dignitat de cada persona—, comprenem millor com hauria de ser la justícia a la nostra terra. També ens convida a preguntar-nos com practiquem aquesta virtut en el dia a dia amb aquells que ens envolten.
Altres comentaris: evangeli.net; opusdei.org; bibliadenavarra.com
Altres recursos: vàries homilies