En la construcció de la torre de Babel, la humanitat, unida per una sola llengua i un mateix projecte, busca assolir seguretat, poder i fama mitjançant la construcció d’una ciutat i una torre que arribi fins al cel. Tanmateix, aquesta obra neix de l’autosuficiència i de l’orgull humà, prescindint de Déu. La unitat aparent es basa en la uniformitat i l’homogeneïtzació, no pas en la comunió autèntica. Com a conseqüència, la comunicació es trenca, les llengües es confonen i les persones es dispersen.
La «síndrome de Babel» designa precisament aquest risc de deshumanització: «construir el futur excloent Déu i reduint l’altre a un mitjà», una temptació antiga que avui adopta noves formes tecnològiques (MH, 10). En el fons, «Babel revela així el límit de tota construcció que, per grandiosa que sigui, sorgeix de l’absolutització d’allò humà i de la seva pretensió d’autosuficiència, sacrifica la dignitat de les persones en nom de l’eficiència i aspira a arribar al cel sense la benedicció de Déu» (MH, 7).
En contrast, el llibre de Nehemies relata la reconstrucció de Jerusalem després de l’exili. Davant d’una ciutat destruïda, Nehemies actua des de la pregària, l’escolta i el discerniment. Implica tot el poble en una tasca compartida, distribuint responsabilitats i reforçant els vincles comunitaris. Sacerdots, artesans, famílies, dones i joves col·laboren en una obra centrada en Déu. La reconstrucció no es basa en la uniformitat, sinó en la participació i la comunió.
La reconstrucció de Jerusalem, com a paradigma a seguir, mostra que «és una obra que té Déu al centre i reconstrueix els vincles fins i tot abans que les pedres. L’antiga Jerusalem recupera així un llenguatge comú, no el de la uniformitat, sinó el de la comunió: l’harmonia que neix quan cadascú assumeix la seva part i tot el poble reconeix que la seva força prové del Senyor» (MH, 8).
Trets de la construcció de la torre de Babel
- L’autosuficiència: La torre de Babel (Gn 11) representa una humanitat unida per un projecte grandiós, però el fonament del qual és l’autosuficiència: «fem-nos un nom» i arribem al cel amb les nostres pròpies forces. Babel simbolitza una humanitat que ja no reconeix cap límit ni cap instància superior a si mateixa. L’ésser humà es concep com a autor absolut del seu destí. En clau contemporània, això s’expressa en la convicció que qualsevol problema humà té una solució purament tecnològica.
- L’obsessió pel poder: La torre és una manifestació de poder. L’objectiu últim no és el servei, sinó l’exaltació dels qui construeixen. Avui això es pot observar quan la innovació s’orienta principalment a l’acumulació d’influència, riquesa o control.
- La uniformitat: El relat bíblic parla d’una sola llengua i d’un únic projecte. Per a Lleó XIV, el perill no és la unitat, sinó l’homogeneïtzació que elimina la diversitat. En l’àmbit digital, aquesta temptació apareix quan algoritmes, plataformes o sistemes globals tendeixen a reduir la pluralitat cultural a patrons uniformes de comportament.
- La reducció de la persona: El Papa adverteix contra la pretensió de traduir tota la realitat humana a dades, mètriques i rendiments. La persona deixa de ser un fi en si mateixa i es converteix en un objecte de gestió.
- El fracàs final: Paradoxalment, Babel busca la unió i produeix dispersió. En absolutitzar el poder, destrueix la comunicació autèntica.
Trets de la construcció de Nehemies
- Centrada en Déu: la reconstrucció comença amb la pregària, el dejuni i la confiança en Déu, reconeixent que la veritable força prové d’Ell.
- Basada en la humilitat i el discerniment: Nehemies estudia la situació amb prudència abans d’actuar i no imposa decisions precipitades.
- Participativa i corresponsable: tota la comunitat s’implica en l’obra; cada família i cada grup assumeix una tasca concreta.
- Inclusiva: hi intervenen persones de diferents condicions socials i professions (sacerdots, artesans, dirigents, dones i joves).
- Orientada al bé comú: l’objectiu no és la glòria personal, sinó la restauració de la ciutat i la protecció del poble.
- Constructora de vincles: reconstrueix no només muralles, sinó també la confiança, la solidaritat i la identitat comunitària.
- Respectuosa amb la diversitat: la unitat sorgeix de la col·laboració entre persones diferents, no pas de la uniformitat.
- Capaç d’afrontar conflictes i dificultats: Nehemies coordina els esforços i respon amb fermesa a les oposicions externes i internes.
- Fonamentada en el servei i el lideratge compartit: el líder anima, organitza i acompanya, però l’obra pertany a tot el poble.
- Generadora de comunió: produeix un «llenguatge comú» basat en l’harmonia, la col·laboració i el reconeixement mutu.
En conclusió
La lògica de Babel es caracteritza per l’autosuficiència, la recerca de poder, la uniformitat, la instrumentalització de les persones i la pretensió de construir el futur prescindint de Déu. Tot i que promet unitat, acaba produint incomunicació i fragmentació. És el paradigma d’un progrés tècnic desvinculat de criteris ètics i del reconeixement de la dignitat humana.
La lògica de Nehemies es caracteritza per l’obertura a Déu, la participació, la corresponsabilitat, el servei al bé comú, el respecte a la diversitat i la construcció de vincles. No persegueix una unitat basada en la uniformitat, sinó una comunió que integra les diferències i enforteix la comunitat. Allà on Babel genera dispersió, la lògica de Nehemies fa possible una autèntica convivència humana.
Mentre que Babel simbolitza una falsa unitat que condueix a la divisió, Jerusalem representa una comunitat que s’enforteix mitjançant la cooperació, el reconeixement de la diversitat i la confiança en Déu. La primera acaba en dispersió; la segona, en una comunió renovada.
Amb aquestes imatges, Lleó XIV no contraposa tecnologia i humanitat, sinó dues maneres d’organitzar el progrés humà. El problema no és la capacitat tècnica de construir una torre, sinó l’orientació moral del projecte.
En la imatge de la reconstrucció de les muralles de Jerusalem es posa en relleu allò que es pot considerar la proposta fonamental de tota l’encíclica i que ja apareix en les seves paraules inicials: «La magnífica humanitat que Déu ha creat es troba avui davant d’una elecció decisiva: aixecar una nova torre de Babel o edificar la ciutat on Déu i la humanitat habiten junts» (MH, 1).