Text de l’Evangeli (Mt 14,22-33): Quan la gent hagué menjat, Jesús immediatament manà als deixebles que pugessin a la barca i que el precedissin a l’altra riba, mentre acomiadava les multituds. I quan les hagué acomiadat, pujà a la muntanya a pregar tot sol. Arribat el vespre, encara s’estava allà tot sol.
Mentrestant, la barca ja era enmig del mar a molts estadis, batuda per les ones, perquè el vent era contrari. I a la quarta vetlla de la nit, anà cap a ells caminant sobre el mar. Però els deixebles, veient-lo caminar sobre el mar, s’espantaren, i deien: «És un fantasma»; i cridaren de por. Però de seguida Jesús els digué: «Tingueu confiança! Soc jo, no tingueu por!». I responent-li Pere, digué: «Senyor, si ets tu, mana’m anar a tu sobre les aigües». I ell diu: «Vine!». I baixant Pere de la barca, caminà sobre les aigües, i anà cap a Jesús. Però veient fort el vent, va tenir por, i començant a enfonsar-se, cridà dient: «Senyor, salva’m!». I a l’instant Jesús, estenent la mà, l’agafà, i li digué: «Quina poca fe! Per què has dubtat?». I quan pujaren a la barca, el vent cessà. Els qui eren a la barca l’adoraren, dient: «Veritablement tu ets Fill de Déu!».
Jesús és el Senyor del cel i de la terra. Tot el que ha estat creat li pertany i ell ho governa amb lleis sàvies. En poques ocasions l’Evangeli mostra la seva sobirania sobre la natura d’una manera tan evident com en aquest passatge. En veure’l caminar sobre el llac de Genesaret com si fos terra ferma, és fàcil imaginar l’estupor dels deixebles. El seu esperit passa del pànic a l’astorament davant del domini del Mestre sobre les aigües agitades. No obstant això, Jesús no busca impressionar, sinó despertar una confiança ferma, recolzada completament en el valor de la seva paraula.
Pere, audaç i impetuós, vol experimentar en primera persona aquest miracle. Entén que, si Jesús ho mana, la seva paraula té el poder de fer-lo caminar també sobre l’aigua. Jesús accedeix a la seva petició, i el que comença com una audàcia es converteix aviat en una prova de fe. En fer-se conscient del risc i de la força del vent, la fe de Pere trontolla i comença a enfonsar-se. En aquest instant, Pere —i nosaltres amb ell— comprèn que la seva confiança encara depenia massa de les seves pròpies forces. No és el Senyor qui l’ha posat en perill; ha estat la seva pròpia debilitat en apartar la mirada de la paraula de Jesús.
El fonament d’una fe vertadera és la certesa que Déu és fidel. La seva paraula no falla ni enganya. Jesús roman sempre al nostre costat i, en els moments de dificultat, només espera que continuem confiant en Ell i en la seva presència constant a prop nostra.
Altres comentaris: evangeli.net; opusdei.org; bibliadenavarra.com
Altres recursos: vàries homilies