Text de l’Evangeli (Mt 13,44-52): En aquell temps, Jesús digué a la gent: «El regne dels cels és semblant a un tresor amagat en un camp, que, si algun home el troba, l’amaga, i en el seu goig va i ven tot el que té i compra aquell camp.
També és semblant el regne dels cels a un home comerciant que busca perles fines, i havent trobat una perla de gran valor, va i ven tot el que té i la compra.
I també el regne dels cels és semblant a una xarxa tirada a la mar i que recull [peixos] de tota mena, i que, quan s’ha emplenat, la porten a la platja, i s’asseuen, i recullen els bons en coves, i els dolents els llancen fora. Així serà a la fi del món: sortiran els àngels i separaran els dolents d’entremig dels justos, i els llançaran al forn del foc: allí hi haurà el plor i el cruixir de dents.
«¿Heu entès totes aquestes coses?». Li diuen: «Sí». I els diu: «Per això, tot escriba instruït en el regne dels cels és semblant a un amo de casa que treu del seu tresor coses noves i velles».
Amb l’evangeli d’avui conclou el capítol en què sant Mateu reuneix les paràboles del Regne del cel. A través d’aquests relats, Jesús revela com és la vida en comunió amb Déu, perquè això és, en definitiva, el cel.
El passatge recull tres breus paràboles, tot just esbossades. Amb pocs traços i unes imatges de gran força, Jesús arriba amb facilitat a la ment i al cor dels qui l’escolten, convidant-los a confrontar la seva pròpia vida amb el missatge que transmet.
Les dues primeres centren l’atenció en el valor incomparable del Regne; la tercera, per contrast, dirigeix la mirada cap als qui són cridats a participar-hi. Tant el tresor amagat com la perla de gran valor representen un do que supera qualsevol expectativa. Qui els descobreix experimenta una alegria tan gran que tota la resta passa a un segon terme. Així passa amb el Regne de Déu: és un regal que sobrepassa qualsevol mèrit humà. Davant seu, qualsevol renúncia resulta petita, perquè res no es pot comparar amb la felicitat de viure al costat de Déu. Do, alegria i plenitud: això és el cel.
Déu vol reunir tothom al seu costat. Aquesta és la imatge de la xarxa que, en ser llançada al mar, arreplega peixos de tota mena. El Regne s’ofereix sense distinció a tots els homes; tanmateix, cadascú és lliure d’acollir o rebutjar aquest do. La separació final dels peixos bons i dolents recorda que el judici posarà de manifest la veritat d’aquesta resposta. El mal que avui fereix el món no tindrà cabuda en el Regne definitiu, on només romandrà allò que hagi acollit la vida de Déu.
Altres comentaris: evangeli.net; opusdei.org; bibliadenavarra.com
Altres recursos: vàries homilies