RÉMI BRAGUE, Sobre el Islam, Encuentro, Madrid, 2024, 376 págs.
El millor, per al meu gust, d’entre el molt que he llegit sobre el tema. La diferència la marca l’autor, un intel·lectual amb totes les lletres. Dic això perquè avui als intel·lectuals cal buscar-los amb lupa. Molts estan de fugida. Aspiren a ser una altra cosa: comunicadors, influencers, periodistes, comentaristes en mitjans, o, simplement, famosos per una altra cosa. Alguns han sentit que s’usa el terme intel·lectual com a insult, i volen ser apreciats pel que no són. Màximament quan l’acadèmia ja no és refugi segur en temps de wokismo, i busquen ramat alternatiu. El súmmum són alguns, en aquest país, que prefereixen una tercera en ABC a un llibre. Bé, Brague no és d’aquests.
Aquí defensa la seva visió del que és l’Islam des de dins, gens comparable a una altra religió, i menys a les anomenades abrahámicas. Per a l’autor, estem davant un sistema de creences (sense naturalesa, sense metafísica racional, i sense teologia) que pivota sobre una història i una llei, que s’imposa amb força, com tota llei.
Un estudi il·lustrat i didàctic que il·lumina racons i malentesos, i que senti pautes de comprensió i relació. Lectura molt necessària per a desembolicar-se en el món actual.