Aquest fragment del discurs de comiat de Jesús als seus deixebles ensenya la connexió estreta que hi ha entre el compliment de la voluntat de Déu, la felicitat i l’amor.
Déu ens ha donat la vida per ser feliços, i en estimar i ser estimats és quan experimentem d’una manera més autèntica el goig de viure. Aquesta és la voluntat de Déu, que siguem feliços al costat d’Ell, i per això ha escrit aquest designi al més profund del cor humà.
Els manaments també estan gravats a l’ADN intangible del gènere humà. Són la ruta que condueix a la meta que aspira assolir tota persona. Això és així perquè salvaguarden els béns fonamentals sense els quals la dignitat de la vida humana resta malmesa: la dependència de Déu, la vida, la família, la veritat, la justa relació amb els béns materials.
Qui procura viure a la llum d’aquests principis que són els manaments, en definitiva, qui els guarda, roman a prop de Déu perquè compleix la seva voluntat, rep tot el seu amor i es fa capaç de compartir-lo amb els altres. A més, amb aquesta manera de viure, oberta a Déu i al proïsme, es contribueix a crear una civilització de l’amor que porta a la felicitat.
Comentaris de l’evangeli: evangeli.net; opusdei.org; Biblia de Navarra
Altres recursos: vàries homilies