Som a les portes d’unes eleccions generals a Espanya. Els candidats s’afanyen a convèncer els votants de les bondats dels seus programes i a criticar les propostes dels seus adversaris. Tanmateix, un vot responsable, com tota decisió prudent, encara que pugui començar per l’impacte emocional, ha de passar necessàriament per una avaluació acurada dels programes, de la credibilitat de les promeses, de la qualitat humana i professional dels candidats i de la confiança que els partits i els seus representants s’han guanyat al llarg de la seva trajectòria.
Per a un cristià hi ha una referència sapiencial fonamental a l’hora de prendre aquesta decisió: l’Evangeli i els ensenyaments socials de l’Església. Hi apareixen com a principis bàsics la promoció de la dignitat de tota persona humana i la recerca del bé comú. De vegades, els bisbes ofereixen criteris morals per ajudar al discerniment dels fidels. En aquesta ocasió, s’ha anunciat que ho faran novament i confiem que, ben aviat, es faci públic algun document orientador.
Són molts els temes relacionats amb la dignitat humana i el bé comú. Sense ànim de ser exhaustius, se’n poden assenyalar alguns d’especial rellevància:
- La promoció d’una cultura de la vida, davant la pèrdua de sensibilitat social envers l’avortament i l’eutanàsia i la tendència cap a una legislació cada vegada més permissiva. Més de cent mil vides humanes són eliminades anualment abans de néixer i també creix el nombre de casos d’eutanàsia. Tot això planteja greus interrogants sobre el respecte al dret fonamental a la vida. En aquest sentit, seria desitjable reforçar les ajudes a la maternitat, oferir un millor acompanyament a les dones en situacions difícils i potenciar les cures pal·liatives, promovent decididament la defensa de la vida humana en totes les seves etapes.
- El problema de l’habitatge, que afecta milers de persones que troben grans dificultats per accedir a un habitatge digne a preus assequibles. A això s’hi afegeix la pèrdua de poder adquisitiu derivada d’una inflació que no sempre ha estat compensada pel creixement dels salaris, especialment entre els joves i entre aquells que destinen una part important dels seus ingressos a l’habitatge.
- La immigració, harmonitzant la necessària perspectiva humanitària amb l’exigència d’una entrada legal i ordenada, així com amb la voluntat d’integració i participació de les persones que arriben al nostre país. Els esdeveniments viscuts a Ceuta i a les Illes Canàries mostren la complexitat d’aquest repte.
- Una educació de més qualitat i més lliure, davant els resultats insatisfactoris reflectits en diversos informes internacionals, els reptes derivats de les noves tecnologies i l’atenció insuficient prestada a la formació del caràcter i de les virtuts. També convindria reforçar la llibertat educativa dels pares per escollir centre i projecte educatiu, sense que les limitacions econòmiques constitueixin una barrera, així com evitar ingerències ideològiques indegudes en matèries especialment sensibles.
- El suport a les famílies amb fills, reconeixent la família com a cèl·lula fonamental de la societat i primera escola de virtuts. Fomentar la natalitat, afrontar l’envelliment demogràfic i facilitar la conciliació i l’educació dels fills són objectius que mereixen una atenció prioritària.
- La millora de la qualitat dels serveis públics, especialment en la sanitat i el transport. En aquest darrer àmbit, cal avançar en qualitat, accessibilitat i seguretat, donant resposta a les deficiències que s’han posat de manifest en els darrers anys.
- Una lluita eficaç contra la corrupció, davant els nombrosos casos que han afectat diferents nivells de la vida política. Per als càrrecs públics convé escollir persones honrades, competents i veritablement orientades al servei dels altres. Igualment, són necessàries més transparència i mecanismes de control més rigorosos.
- La regeneració democràtica, reforçant la separació i la independència dels poders legislatiu, executiu i judicial; promovent la competència i el mèrit en la gestió pública; afavorint el debat seriós de les lleis i dels pressupostos; i ampliant els canals de participació ciutadana.
Conclusió
Cap partit ni cap programa polític no encarna plenament l’ideal del bé comú ni satisfà totes les exigències morals que es poden plantejar des de la doctrina social de l’Església. Per això, el vot cristià requereix un discerniment prudent, informat i responsable, capaç de valorar conjuntament els diversos béns en joc. Més enllà d’afinitats ideològiques o interessos particulars, convé preguntar-se quines propostes i quins candidats ofereixen més garanties per protegir la dignitat de tota persona, enfortir les institucions i promoure autènticament el bé comú de la societat.