Comentaris de l'Evangeli

Solemnitat de Crist Rei (Cicle A)

Text de l’Evangeli (Mt 25,31-46): En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Quan vingui el Fill de l’home en la seva glòria i tots els àngels amb ell, llavors s’asseurà damunt el tron de la seva glòria. I es reuniran davant d’ell totes les nacions, i separarà els uns dels altres, com el pastor separa les ovelles dels cabrits; i posarà, certament, les ovelles a la seva dreta i els cabrits a l’esquerra. Llavors dirà el rei als qui seran a la dreta: “Veniu, beneïts del meu Pare, posseïu el regne preparat per a vosaltres des de la constitució del món. Perquè vaig tenir fam i em donàreu de menjar, vaig tenir set i em donàreu de beure, era foraster i m’acollíreu, despullat i em vestíreu, malalt i em visitàreu, era a la presó i vinguéreu a mi”. Llavors li respondran els justos, dient: “Senyor, quan et vam veure amb fam i et donàrem de menjar, o amb set i et donàrem de beure? I quan et vam veure foraster i t’acollírem, o despullat i et vestírem? I quan et vam veure malalt o a la presó i vinguérem a tu?”. I responent el rei, els dirà: “En veritat us dic: sempre que ho féreu a un d’aquests germans meus petits, a mi m’ho féreu”. Llavors dirà a aquells que seran a la seva esquerra: “Aparteu-vos de mi, maleïts, al foc etern, preparat per al diable i per als seus àngels. Vaig tenir fam i no em donàreu de menjar, vaig tenir set i no em donàreu de beure, era foraster i no m’acollíreu, despullat i no em vestíreu, malalt i a la presó i no em visitàreu”. Llavors respondran ells mateixos, dient: “Senyor, quan et vam veure amb fam o amb set o foraster o despullat o malalt o a la presó i no et servírem?”. Llavors els respondrà, dient: “En veritat us dic: sempre que no ho féreu a un d’aquests més petits, tampoc no m’ho féreu a mi”. I aniran aquests al suplici etern, i els justos a la vida eterna».


Jesús ha donat la vida per cada ésser humà, sense distincions ni exclusions. Per nosaltres ha plorat, ha patit persecució, ha passat fam, ha estat empresonat, despullat de les seves vestidures, injuriat i crucificat. Ningú com Ell coneix què significa experimentar el dolor, la necessitat i la solitud, però també rebre consol, ajuda i afecte en els moments difícils.

La mirada de Jesús davant del sofriment humà és sempre benvolent, afectuosa, compassiva i profundament commovedora. En ella descobrim com ens mira Déu. Durant la seva vida terrenal, Jesús es va acostar als malalts, va alleujar les seves dolences, va consolar els qui patien i va denunciar les injustícies. Mai no va passar de llarg davant el dolor dels altres.

Jesús és el model del cristià. L’evangeli d’avui ens convida a fer nostra la seva mirada: a no restar indiferents davant el sofriment dels altres, sinó a fer tot el que estigui a les nostres mans per alleujar-lo. Ens ensenya a mirar més enllà de les aparences i a descobrir, darrere de cada persona que pateix, el mateix Senyor, que va voler carregar damunt seu els nostres dolors. Quan vivim la caritat cristiana, que va molt més enllà d’una simple preocupació social, la nostra mirada es transforma: la trobada amb qui pateix es converteix també en una trobada amb Jesús.

El missatge d’avui és clar: qui estima veritablement Déu té cura dels seus fills, especialment dels més vulnerables. En això consisteix fer present el Regne de Crist en el món: portar el seu amor allà on hi ha sofriment, solitud o necessitat; fer de la nostra vida un reflex de la seva misericòrdia.

«Déu és amor misericordiós, i el seu projecte d’amor, que s’estén i es duu a terme al llarg de la història, és, abans que res, el seu abaixament i la seva vinguda enmig nostre per alliberar-nos de l’esclavatge, de les pors, del pecat i del poder de la mort. Amb una mirada misericordiosa i el cor ple d’amor, es va adreçar a les seves criatures, fent-se càrrec de la seva condició humana i, per tant, de la seva pobresa. Precisament per compartir els límits i les fragilitats de la nostra naturalesa humana, Ell mateix es va fer pobre, va néixer en la carn com nosaltres, l’hem conegut en la petitesa d’un infant posat en una menjadora i en la humiliació extrema de la creu; allà va compartir la nostra pobresa més radical, que és la mort» (Lleó XIV, Dilexit te, núm. 16).

Altres comentaris: evangeli.net; opusdei.org; bibliadenavarra.com

Altres recursos: vàries homilies