El 12 d’abril, Trump deia que ell no és un gran “fan” del Papa, que el Papa és “feble” (weak), que és “terrible” en política exterior, i que, a més, està en contra del control de la delinqüència i a favor de l’extrema esquerra.
Tot això són bestieses, és clar. Trump ja comença a tenir-nos-hi acostumats, a bestieses que són clarament mentida. Dir que el Papa vol que l’Iran tingui armes nuclears o que els delinqüents campin com ells vulguin, etc. és clarament fals i és una bestiesa. Volia ser una resposta al que havia dit el Papa.
A mi m’ha recordat l’anècdota (possiblement apòcrifa, però potser no) del que va dir Stalin, possiblement a Postdam, quan Churchill va dir que una determinada proposta en relació a Polònia no li agradaria al Papa. Semblaria que Stalin va respondre “Quantes divisions cuirassades té el Papa?” També m’ha recordat el que Trump li va dir a Zelenski: “això no ho pots demanar, perquè no tens les cartes per fer-ho”.
El Papa, en la seva al·locució Urbi et Orbi de Pasqua, havia dit:
Ens estem acostumant a la violència, ens hi resignem i ens hi tornem indiferents. Indiferents a la mort de milers de persones. Indiferents a les conseqüències d’odi i divisió que sembren els conflictes. Indiferents a les repercussions econòmiques i socials que produeixen, i que tots patim (…) En aquesta festa, abandonem tot desig de contesa, dominació i poder, i implorem al Senyor que concedeixi la seva pau a un món assolat per la guerra i marcat per l’odi i la indiferència que ens fan sentir impotents davant del mal”.
Totalment d’acord amb l’esperit del cristianisme, a la vegada que dit amb elegància i tractant de no provocar un conflicte. Trump havia dit uns dies abans que ell “no necessita dret internacional, ni necessita cap ètica, perquè ell ja sap el que cal fer”.
Uns dies més tard, el Papa va dir que:
“Cal demanar a les persones de bona voluntat que visquin sempre la pau i no la violència, que refusin la guerra, especialment una guerra que molts consideren injusta que segueix escalant i no arregla res. De fet, tenim una crisi econòmica mundial, una crisi energètica, una situació de gran inestabilitat en l’Orient Mitjà, que només provoca més odi en el món. Tornem a la taula, parlem-ne i busquem solucions de forma pacífica i pensem, sobre tot, en els nens, els vells, els malalts i tanta gent que han estat o seran víctimes del conflicte, per recordar els atacs a les infraestructures, atacs que van contra el dret internacional, però també són senyal d’odi i de divisió. La gent vol la pau, i els demano que es posin en contacte amb les persones que tenen el poder a casa seva per demanar pau i diàleg”.
Després de les afirmacions de Trump, el Papa ha afirmat que no té cap intenció d’entrar en debat amb l’actual inquilí de la Casa Blanca. Fa bé. Entrar en debat amb Trump és inútil. En canvi, és lògic que el Papa vulgui recordar la doctrina evangèlica al respecte. “Crec que els qui m’han llegit poden treure les seves pròpies conclusions: no soc un polític. No tinc intenció de debatre amb ell. Més aviat, busquem sempre la pau i aturem les guerres”, ha dit el Pontífex (de nacionalitat nord-americana, per cert, nascut a Chicago).
“No tinc por del govern de Trump. Parlo de l’Evangeli, no soc polític. No crec que el missatge de l’Evangeli s’hagi de tergiversar com fan alguns. Continuaré manifestant-me contra la guerra, intentant promoure la pau i el diàleg multilateral entre els estats per trobar solucions adequades als problemes”, ha dit el papa davant dels periodistes des de l’avió papal.
El Pontífex ha recordat que la doctrina catòlica i l’Evangeli porten els cristians a posicionar-se contra els conflictes armats, i ha insistit que no vol iniciar cap debat amb Trump. “El missatge de l’Església és el missatge de l’Evangeli: ‘benaurats els pacificadors’. No em considero polític i no vull debatre amb ell. Hi ha massa persones que pateixen al món”, ha conclòs.
Com he dit, crec que el Papa fa molt bé de dir que no vol entrar en un debat amb Trump. No val la pena. Ell sempre creurà que ha guanyat el debat, sigui veritat o no. Ho fa sempre… Però jo sí que voldria afegir un comentari al respecte. El que diuen un i altre respon a concepcions diferents del món i de les relacions entre persones.
Trump només té una concepció: la relacionada amb la força (1). Ell creu que té molta força i que, per tant, pot imposar el que a ell li sembli. El primer que va fer en arribar a la presidència aquesta vegada va ser la famosa sessió dels aranzels. Els aranzels, com qualsevol estudiant d’economia elemental sap, serveixen per intentar protegir la indústria domèstica d’importacions massa barates per alguna raó. Ell els va voler utilitzar no amb aquesta finalitat, sinó amb la finalitat de “castigar” a aquell país que no fes el que ell li volia imposar; la qual cosa ve a ser com tallar un menjar sòlid amb una cullera. O pitjor, perquè els aranzels els paguen els consumidors nord-americans. Potser en algun cas te’n pots sortir, però, en general, no. Ja es va veure que va haver de rectificar diverses vegades (i sospito que no ha acabat), i que, per tant, el suposat “càstig” no funciona gaire bé. La seva força és menor que la que ell es pensa, i la força com a arma és molt menys eficaç que el que ell pensa.
En canvi, el Papa pensa que amb l’altra gent s’hi ha de dialogar per arribar a una entesa comú que beneficiï a totes dues parts. Cosa que parteix de la base que una persona té altres interessos més enllà dels diners i del poder. Nixon (amb Kissinger) va fer-ho amb Mao Zedong i els va anar molt bé a tots dos països. I encara els hi va, tot i que de tant en tant s’hagi de fer algun ajustament. Reagan mai no va amenaçar Gorbatxov, hi va tenir fins i tot “bon tracte”, però va aconseguir que la Unió Soviètica s’acabés ensorrant ella sola. I aquests dos presidents eren republicans, suposadament com Trump.
El dret internacional és un objectiu en sí, tot i que a vegades no funcioni del tot. L’ètica és també un objectiu en sí, encara que gent com Trump no en tinguin cap (segons ha dit ell mateix, com hem mencionat abans). Els seus impulsos no solen ser massa il·luminadors, perquè no són intel·ligents i són purament egoistes. El Papa ve de la cultura greco-romana-cristiana, que és molt sòlida, i sobre ella s’hi ha muntat la societat que fins fa, posem, deu anys, tots pensàvem que era la bona. Necessita l’ètica. Trump només ve dels seus propis impulsos i, de moment, no ha fet més que guanyar-hi ell, sovint tot delinquint, i en contra dels altres. Però si sempre ha sigut un miserable, ara encara ho és més.
___
(1) Si hagués llegit La República, de Plató, cosa que no crec perquè els que el coneixen diuen que no llegeix mai res, en el primer llibre ja hagués sabut per què això no porta a res.