En el segon diumenge de quaresma l’evangeli narra un episodi breu però quallat d’elements fascinants: la transfiguració de Jesús acompanyat de tres deixebles, la presència de dos personatges cabdals de l’Antic Testament, com ho són Moisès i Elies, la veu de Déu Pare que es fa sentir declarant la identitat de Jesús i, finalment, l’anunci que fa el Senyor de la seva resurrecció d’entre els morts.
Ens trobem davant d’un text en el qual la distància entre el cel i la terra desapareix, s’apleguen la glòria de Déu i la felicitat dels tres deixebles, els quals gaudeixen contemplant aquest gran espectacle, enlluernats per la magnífica llum que els envolta.
Amb paraules d’Ireneu de Lyo, “la glòria de Déu és l’home viu però la vida de l’home és la visió de Déu” (Adversus haereses, llibre 4, 20,7). És Déu qui vol apropar-se a cada persona i fer-la feliç, ja en aquest món, per això li mostra quin és el camí que cal recòrrer, que no és altre que escoltar a Jesús, Fill seu. Qui rep l’evangeli i el porta a la seva pròpia existència, comença a viure una vida divina i, alhora, dóna glòria a Déu.
Estem vivint la quaresma, un temps que vol preparar-nos per a contemplar la mort del Senyor, fruit del seu amor infinit. D’això precisament parlen Moisès i Elies amb Jesús, però la mort no tindrà l’última paraula perquè Ell, que és la Vida, ha vençut la mort. Així doncs, l’evangeli d’avui ens omple d’esperança i ens anima a seguir el camí de la fe.
Comentaris de l’evangeli: evangeli.net; opusdei.org; Biblia de Navarra
Altres recursos: homilies