CATEQUESI en les Audiències dels dimecres
Vicis i virtuts 4. La luxúria (17 de gener)
Seguint aquest cicle de catequesi dedicat a considerar els vicis i les virtuts, avui meditem sobre la luxúria. Es tracta d’un vici que ataca i distreu tots els nostres sentits, el nostre cos i la nostra psique. Aquest vici es presenta com una gana voraç que impulsa a utilitzar les persones, a depredar-les, a robar-les buscant-hi un plaer desordenat. Per contra, l’amor veritable es mostra desinteressat, sense condicions; és generós, és comprensiu, és servicial.
La Bíblia i la Tradició cristiana ofereixen un indret d’honor i de respecte a la dimensió sexual humana. Aquesta mai no es condemna quan preserva la bellesa que Déu ha inscrit en cadascun de nosaltres, quan està oberta a cura del proïsme, a la vida i l’ajuda mútua. Per això, cuidem sempre que els nostres afectes i el nostre amor no es vegin contaminats per la voluntat de posseir l’altre.
Vicis i virtuts 5. L’avarícia (24 de gener)
A la catequesi d’avui reflexionem sobre el vici de l’avarícia. És el vici que provoca una gana compulsiva pels diners. Corromp la voluntat de l’home inclinant-lo a posar el seu cor als béns materials. La presència d’aquest vici a cadascun de nosaltres no depèn de la quantitat de riqueses o del valor dels objectes que desitgem, depèn més aviat de com ens disposem interiorment per relacionar-nos-hi.
Els sants monjos del desert proposaven un remei eficaç per escapar-se de les urpes de l’avarícia; aquest remei consisteix a meditar sobre la pròpia mort i adonar-se que la relació amb les possessions personals només és una aparença, és una il·lusió, perquè res d’aquest món ens pertany. També ens farà bé considerar que en aquesta terra som estrangers, som pelegrins. No deixem, doncs, que les riqueses ens posseeixin, abans bé aprenguem de Crist que sent ric es va fer pobre per enriquir-nos amb la seva pobresa.
Vicis i virtuts 6. La ira (31 de gener)
En aquesta catequesi meditem sobre la ira. És un vici “visible” ja que transforma el nostre aspecte i posa tot el nostre cos en agitació. Una característica crucial és la capacitat d’allargar-se. La ira desenvolupa en nosaltres la percepció negativa de l’altre, englobant tota la seva persona i no només allò que, amb raó o sense raó, considerem ofensiu. A més, amb el temps s’autoalimenta i creix al nostre ànim a base de pensaments tortuosos.
L’Escriptura ens dóna dues receptes contra això: la primera, que no arribem a la nit sense haver buscat la reconciliació; la segona, portar a la pregària el compromís de perdonar els altres com Déu ho fa amb nosaltres. A més, hi ha una santa ira, de la qual també ens parla l’Evangeli i neix del nostre ésser. Aquesta no ens permet romandre indiferents davant la injustícia, ja que hi ha situacions que commouen les nostres entranyes i no seríem ni humans ni cristians si no fos així.
HOMILÍES
Diumenge de la Paraula de Déu (21 de gener)
Conversió de l’Apòstol Pau (25 de gener)
AL·LOCUCIONS – Angelus-Regina cæli
Vocació dels deixebles (21 de gener)
L´Evangeli d´avui relata la vocació dels primers deixebles. Parlar als altres per unir-se a la seva missió és una de les primeres coses que Jesús compleix al començament de la vida pública: s’acosta a alguns joves pescadors i els convida a seguir-ho: «Seguiu-me i us faré pescadors d’homes». I això ens diu una cosa molt important: el Senyor estima implicar-nos en la seva obra de salvació, ens vol actius col Ell, ens vol responsables i protagonistes.
Preguntem-nos: m’aturo de tant en tant a recordar l’alegria que va créixer en mi i al meu voltant quan vaig acollir la crida a conèixer ia testimoniar Jesús? I quan prego, dono gràcies al Senyor per haver-me cridat a fer feliços els altres? I finalment: vull fer agradar a algú, amb el meu testimoni i la meva alegria, fer agradar com n’és de bonic estimar Jesús?
Any de la pregària
Els propers mesos ens conduiran a l’obertura de la Porta Santa, amb què començarem el Jubileu. Us demano que intensifiquin la pregària per preparar-nos a viure bé aquest esdeveniment de gràcia i experimentar la força de l’esperança de Déu. Per això comencem avui l’Any de la pregària, un any dedicat a redescobrir el gran valor i l’absoluta necessitat de la pregària a la vida personal, a la vida de l’Església i al món. També ens ajudaran els subsidis que el Dicasteri per a l’Evangelització posarà a la nostra disposició.
Les cadenes que sufoquen la nostra llibertat (28 de gener)
Les “addiccions” i les “modes” són les cadenes més fortes que poden capturar el nostre cor. El Papa també hi ha afegit les temptacions i els condicionaments que soscaven l’autoestima, la serenitat i la capacitat d’escollir i estimar la vida; la por, la intolerància, la idolatria del poder, la injustícia econòmica i la manipulació del pensament.
Francesc ha basat la seva reflexió en el passatge que presenta Jesús alliberant una persona posseïda per un “esperit maligne” que la destrossava i li feia dir que “Jesús va venir a alliberar-nos de totes aquestes cadenes. Jesús té el poder d’alliberar del poder del mal i expulsar el diable, però no conversa amb ell. Si entreu en diàleg amb el diable, ell guanya, sempre”.
DISCURSOS
A la delegació de la Xarxa Mundial d’Oració del Papa (26 de enero)