Llibres

El món és dels qui matinen (Ressenya)

DANIEL ARASA, El mundo es de los que madrugan. 200 brochazos sobre trabajo, dinero y liderazgo. Ideas y libros, Madrid, 2023, 406 pág.

Arasa és un autor prolix amb 40 llibres publicats. En els últims, hi aboca la seva llarga experiència vital com a incasable treballador, periodista inquiet, pare de família, expert en cinema i promotor de moltes iniciatives en l’àmbit de la família i del cinema. Aquest llibre és de difícil classificació, encara que el subtítol ens adverteix que no pretén ser un assaig sistemàtic i detallista sinó un conjunt de “pinzellades” la qual cosa ajuda a fer amena la lectura i fins i tot permetre saltar d’un tema a un altre. El llibre conté reflexions, cites i anècdotes entorn del treball, del paper dels diners i del lideratge en l’empresa i en la política.

El títol, sens dubte, evocarà a molts allò de “El món és dels qui matinegen”, que conté una profunda saviesa i fins i tot la teologia de la cooperació personal a les gràcies rebudes de Déu. Arasa parla del treball des d’un profund humanisme superant visions estrictament econòmiques o sociològiques, que veuen el treball estrictament com a factor de producció, mitjà per guanyar-se la vida o tal vegada enriquir-se, o adquirir reputació i estatus social. Tampoc es fixa especialment en la dimensió psicològica, del treballo perquè m’agrada, encara que tampoc ho menysprea, i parla de la “gent de dilluns” més que de la gent del “divendres”, dia en què acaba l’“obligació” de treballar. Més aviat veu el treball com una oportunitat d’autorealització i de servei a la societat i, des de la perspectiva cristiana, una manera de santificar-se. Valora tant el treball que arriba a afirmar: “Penso que hauria d’haver pagat per treballar”. Des d’aquesta perspectiva realça la importància de l’esforç i la cerca de l’excel·lència, però sense convertir el treball en un fi en si mateix, ni menys encara caure en l’anomenada “addicció al treball”.

Als diners els dona un valor instrumental i tot depèn de com s’han aconseguit –amb honradesa o amb malícia– i de com s’utilitzin. Els diners es poden emprar per a bé, es poden balafiar o poden ser fins i tot motiu de perdició.

El llibre parla també de l’empresa i del lideratge. En coherència amb el valor del treball com a mitjà de creixement professional i personal, pensa que les empreses haurien de, no sols reconèixer les persones i el seu treball, sinó també crear un ambient de treball favorable al fet que cada persona pugui desenvolupar les seves capacitats.

En les empreses hi ha directius que són autèntics líders, capaços de fer seguir a altres, perquè saben escoltar, comprendre i infondre esperança, mentre que uns altres només són “grimpes” que van als seus interessos i no promouen cohesió i voluntat de cooperació. L’autor s’adona que aquestes condicions són necessàries, però no prou. El líder necessita també competència professional: “no n’hi ha prou només amb ser una bona persona, sinó que cal dominar l’ofici”.

Ni tots els directius són líders, ni tots els líders són directius. Hi ha també aquells que Arasa anomena “líders invisibles”, gent que pel seu tarannà i per com fan les coses n’arrosseguen uns altres. I, no sols en l’empresa, també l’àmbit polític. Entre ells hi ha líders que “no surten als mitjans”, com alcaldes de pobles petits, líders veïnals o d’entitats socials.

En resum, un llibre que ajudarà a molts a ampliar horitzons i potser descobrir, com diu l’autor que “la vida no és per a divertir-se, sinó per ser feliç”. Aquesta felicitat que no es limita al plaer sinó que ve d’aconseguir un profund goig interior.