Emilia García y Laura García (eds.), La humanidad cuidadora, Dykinson, Madrid, 2025.
Emilia García y Laura García (eds.), La humanidad cuidadora, Dykinson, Madrid, 2025.
Són 14 capítols que cobreixen els diversos aspectes de la cura humana des de l’òptica de l’antropologia bioètica, arribant també a l’economia, la política i l’ecologia. Molt bona selecció d’autors i de format per part de l’edició, que fa que el text, amb vocació didàctica, es llegeixi bé.
El raonament general i els relats particulars són clars i precisos, argumenten les necessitats presents i la conveniència de superar, estructuralment i personalment, la deriva individualista que busca l’èxit com a autonomia competitiva. Si no som guardians i servidors dels altres, en som els pretesos amos. En el context, la irracionalitat de l’avortament, l’eutanàsia, o el transhumanisme cyborgià queden patents.
Els temes socials són particularment suggeridors, amb enfocaments originals i pertinents. Majorment la conveniència de, no sols esmenar xacres i fallades, sinó de preparar-se ja per al canvi d’escenari cultural. En el supòsit de crisi vital greu, catastròfica o bèl·lica, qui i com cuidarà? Podrà fer-ho qui s’ha negat a servir?, s’haurà d’acollir a qui nega l’acolliment? Serà en aquests moments en els quals la unió fa la supervivència, quan es caurà més en el compte del que avui estem perdent quan descurem.