Emilia García y Laura García (eds.), La humanidad cuidadora, Dykinson, Madrid, 2025.
Són 14 capítols que cobreixen els diversos aspectes de la cura humana des de l’òptica de l’antropologia bioètica, arribant també a l’economia, la política i l’ecologia. Molt bona selecció d’autors i de format per part de l’edició, que fa que el text, amb vocació didàctica, es llegeixi bé.
El raonament general i els relats particulars són clars i precisos, argumentant les necessitats presents i la conveniència de superar, estructural i personalment, la deriva individualista que busca l’èxit com a autonomia competitiva. Si no som guardians i servidors dels altres, som els seus pretesos amos. En el context, la irracionalitat de l’avortament, l’eutanàsia, o el transhumanismo cyborgiano queden patents.
Els temes socials són particularment suggeridors, amb enfocaments originals i pertinents. Majorment la conveniència de, no sols esmenar xacres i fallades, sinó de preparar-se ja per al canvi d’escenari cultural. En el supòsit de crisi vital greu, catastròfica o bèl·lica, qui i com cuidarà? Podrà fer-ho qui s’ha negat a servir?, s’haurà d’acollir al que nega l’acolliment? Serà en aquests moments en els quals la unió fa la supervivència, quan caurà més en el compte del que avui estem perdent quan descurem.