El passat 25 d’abril, l’Institut de Política Familiar (IPF) va presentar l’informe “Evolució de la Família a Espanya 2023. Indicadors Socials”. Conté un conjunt de dades que analitzarem en dues entrades. En aquesta primera ens fixarem en la fallida demogràfica.
Mariano Martínez-Aedo, president d’aquest institut va assenyalar entre les conclusions, dues dades que conviden a la reflexió i que suposen un repte per a l’acció. El primer, la fallida demogràfica que s’està produint d’una manera continuada. Moren 135.000 persones més de les que neixen a Espanya i el desfasament entre naixements i defuncions es ve produint des de fa 40 anys. De fet, Espanya és el 7è país del món amb pitjor índex de fecunditat.
Natalitat i defuncions
Si ens fixem en la natalitat, la conclusió és clara: al nostre país neixen cada vegada menys nens. Les estadístiques són eloqüents: el 2022 van néixer 340.127 nens menys que el 1975, malgrat l’augment de la població en més de 12 milions de persones en aquest període i de la injecció de la natalitat de les mares estrangeres (869 naixements el 2022). En mitjana, el nombre de naixements diaris el 2022 ha estat menys de la meitat que el 1975.
Correlacionant natalitat amb defuncions resulta que mentre els naixements han descendit en 190.000 des de 2008, les defuncions només han augmentat en gairebé 80.000. El creixement natural -entès com a naixements menys defuncions – s’ha desplomat per la caiguda vertiginosa dels naixements. De fet, el creixement natural espanyol fa 11 anys que és negatiu i el 2022 ha aconseguit la xifra rècord en aquest decreixement: 135.166 persones menys (464.417 defuncions enfront de 329.251 naixements).
Índex de fecunditat i reemplaçament generacional
La minva del nombre de naixements es correspon amb la baixada de l’índex de fecunditat, que actualment és de 1,16 fills/dona, mentre el nivell de reemplaçament generacional se situa en 2,1 fills/dona. És el penúltim país de l’Europa dels 27. El desfasament entre l’actual índex de fecunditat i el de reemplaçament, significa que els últims 10 anys han nascut 2,56 milions de nens menys dels que cal per assegurar el nivell de reemplaçament generacional.
El citat informe fa intuir algunes causes d’aquest baix índex de fecunditat:
- Els fills es tenen cada vegada més tard: el primer fill, en mitjana, arriba als 32,61 anys de la mare.
- Els avortaments, que s’acosten als 100.000 per any. El 2022 es van fer 98.316 avortaments, la qual cosa significa més de 8.000 avortaments respecte a 2021. Des de la legalització de l’avortament el 1985, s’ha impedit que naixessin gairebé 2,8 milions de nens. Sense aquests avortaments l’índex de fecunditat pujaria a 1,7 fills/dona. Gairebé un terç dels embarassos acaben en avortaments (de 1.171 embarassos diaris, neixen 902 nens i 269 són avortats.
- Escassa protecció econòmica pels fills nascuts, en contrast amb altres països europeus, que s’han pres seriosament la crisi demogràfica.
- És fàcil d’endevinar una altra causa, que no figura en l’informe i que valdria la pena explorar: l’actitud vital respecte als fills. Veure els fills com un do i que els pares se sentin cooperadors del poder creador de Déu porta a veure els fills més enllà del simple desig i és una motivació per sacrificar-se per ells.
Una nació envellida
Una conseqüència de tot l’anterior és que el nostre país és cada vegada una nació més envellida. Des de 1981, la població major de 65 anys ha crescut un 124% i la població menor de 15 anys ha decrescut un 32%. Això significa que hi ha gairebé 3 milions més de persones majors de 65 anys que joves menors de 15.
De fet tot Europa està envellida, però Espanya és a la capçalera. És un dels 6 països de la UE27 amb major proporció de majors de 80 anys. Els gairebé 2,9 milions de persones majors de 80 anys són ja el 6,0% de la població.
Extrapolant, es calcula que el 2070, 1 de cada 3 espanyols (29,4%) tindrà més de 65 anys, i se superaran els 15,5 milions de persones, de les quals, gairebé 6,5 milions seran majors de 80 anys.
Es podria afegir a l’Informe d’IPF, el que afirma l’últim informe anual del Banc d’Espanya, que en els capítols I i II estima que caldran 24,67 milions d’estrangers en edat de treballar el 2053 per “evitar el procés d’envelliment de la població i resoldre els desajustaments que podrien sorgir en el mercat de treball espanyol”.
Una reflexió del Papa Francesc (10 maig 2024)
“La taxa de natalitat és el primer indicador de l´esperança d´un poble. Sense nens i joves, un país perd les ganes de futur. … el Vell Continent s´està convertint cada vegada més en el continent del vell, un continent cansat, resignat, atrapat a exorcitzar la solitud i l’angoixa. Ja no sap assaborir, en la civilització del donar, la veritable bellesa de la vida (…)
A nivell institucional, calen polítiques eficaces, opcions valentes, concretes i de llarg termini, per sembrar avui perquè els nens puguin collir demà. És necessari un compromís més gran per part de tots els governs, perquè les generacions joves estiguin en condicions de realitzar els seus somnis legítims. Això significa prendre decisions serioses i eficaces a favor de la família. Per exemple, posar una mare en una situació en què no hagi de triar entre treballar i cuidar els seus fills; o per alliberar moltes parelles joves del pes de la precarietat laboral i la impossibilitat de comprar una casa.
Després, és important promoure, a nivell social, una cultura de generositat i solidaritat intergeneracional, revisar hàbits i estils de vida, renunciant a allò superflu per donar als més joves una esperança per al demà, com passa en moltes famílies. No ho oblidem: el futur dels fills i dels néts es construeix també sobre les esquenes adolorides d’anys de treball i sacrificis ocults de pares i avis, a l’abraçada del qual hi ha el regal silenciós i discret del treball de tota una vida. I d’altra banda, el reconeixement i l’agraïment per part dels qui creixen és la resposta saludable que, com l’aigua combinada amb el ciment, fa sòlida i forta la societat. Aquests són els valors que hem de defensar, aquesta és la cultura que hem de difondre, si volem tenir un demà”.