GEORGE WEIGEL, Santificar el mundo. El legado vital del Concilio Vaticano II, Cristiandad, Madrid 2023, 306 pp.
George Weigel és un escriptor i politòleg estatunidenc, ben conegut per Testimoni d’esperança, llibre biogràfic sobre Joan Pau II, que va aconseguir una tirada notable i que va servir per conèixer i omplir-se d’admiració davant un papat més que notable. És un autor reconegut pel seu treball profund i acurat d’analitzar i contrastar les fonts que consulta. Ha rebut dinou doctorats honoris causa per part de diverses prestigioses universitats.
Sens dubte el Concili Vaticà II (1962-1965) va ser l’esdeveniment catòlic més important dels últims cinc segles. No obstant això, afirma, més de seixanta anys després de la seva inauguració, el seu significat continua sent molt discutit. Cap esdeveniment des del Concili de Trento en el segle XVI havia tingut un impacte tan dramàtic, i cap ha estat tan polèmic.
Per aquest motiu, l’autor proposa mirar cap enrere abans de mirar el present i el futur. És a dir, hem d’examinar detingudament la intenció original de Joan XXIII per al Concili i per què ell i altres van pensar que tal exercici era necessari. Després, haurem de mirar l’ensenyament real del Concili. No el que es deia llavors: “el concili dels periodistes”. O més endavant: “la ment del concili”. Perquè gairebé hi ha tantes ments del Concili com comentadors d’aquest.
L’ensenyament del Concili es troba en els setze textos del Vaticà II, que han de llegir-se amb l’estructura amb la qual van ser redactats i aprovats. Amb la mútua dependència els uns dels altres. Considerant de manera especial les quatre Constitucions emanades a l’aula conciliar com a centrals en el seu magisteri.
El llibre, per tant, segueix l’ordre proposat: Una primera part titulada: “Per què era necessari el Vaticà II”, on es pregunta si hi havia alguna crisi precedent al Concili, semblant per exemple a la crisi protestant anterior al Concili de Trento, o la crisi arriana anterior al de Nicea. Si hi havia necessitat d’una renovació de la ment catòlica, per la seva adequació a la modernitat existent, i preguntes similars.
A continuació, ve una anàlisi exhaustiva dels documents conciliars, en la segona part titulada: “El que va ensenyar el Vaticà II”. Concedeix especial preponderància a la Constitució Dogmàtica Dei Verbum. Explica com en aquesta Constitució va tenir un paper important el jove teòleg bavarès Joseph Ratzinger, perit conciliar, consultor teològic del cardenal Frings, arquebisbe de Colònia. Insisteix Weigel en la profunditat i harmonia dels textos del Concili. Són un tresor del qual surten pedres precioses que encara falta molt per explotar. Això també ha ocorregut en altres èpoques de la història. Després d’un postconcili amb dificultats i malentesos, arriba un moment de desenvolupament i fruit més visible i abundant. Va ocórrer, per exemple, després de Trento, on la creació de seminaris i la formació del clergat va trigar a implantar-se. Van influir per descomptat els sants d’aquell temps que van posar en marxa les llums que l’Esperit Sant va concedir als pares conciliars.
L’última part del llibre es titula “Les claus del Vaticà II”. És potser la part més criticable del llibre. Dedica sengles capítols als papes Joan Pau II i Benet XVI, participants en les reunions conciliars i molt obstinats a desenvolupar el Concili en els seus papats com es demostra en els textos papals magisterials d’aquests anys. Potser faria falta completar amb la riquesa també de textos magisterials del Papa Francesc relatius al Vaticà II, que també són abundants. És per descomptat una opció de l’autor que ha preferit un estudi més aviat històric de la influència d’aquests papes en l’elaboració i posada en pràctica de la doctrina conciliar que tant va marcar-ne els pontificats.
Un llibre molt adequat per continuar traient profit dels textos conciliars del Vaticà II com un tresor que l’Església té a la seva disposició. En aquest any jubilar, la riquesa doctrinal i l’acció de l’Esperit Sant, inspirador d’aquesta doctrina, tindrà sens dubte un gran efecte en els lectors d’aquest bell llibre.