Ressenya

El alfabeto de los afectos (llibre)

Mariolina Ceriotti. El alfabeto de los afectos.

Rialp, Madrid 2022

Mariolina Ceriotti, psicoterapeuta i neuropsicòloga infantil, és una doctora especialitzada en el tractament de trastorns infantils i problemes de parella. Ha bolcat part de la seva àmplia experiència mèdica i els seus coneixements antropològics profunds en diversos llibres que han assolit una notable repercussió i que posseeixen un interès indubtable. Si n’hagués de destacar algun, assenyalaria Erótica y materna (2018) i Masculino. Fuerza, eros, ternura (2019), en què presenta les característiques pròpies de la psicologia femenina i masculina. Per a la dra. Ceriotti, l’oblit de la diversitat inherent a la masculinitat i la feminitat és una de les causes dels problemes psíquics i les faltes de comunicació a les parelles. Per això, el seu treball es dirigeix a divulgar com assimilem la realitat en funció del nostre sexe, i a ajudar els lectors a que es comprenguin millor, i comprenguin millor els qui els envolten.

El alfabeto de los afectos es mou a la mateixa línia de treball, encara que amb certes peculiaritats respecte als títols abans esmentats:

En primer lloc, la presentació dels diversos sentiments es fa posant en un segon pla els aspectes propis del sexe. Això no vol dir que no s’assenyalin quan cal, sobretot en descriure afectes més propis d’homes o dones, o les maneres diverses en què els uns i les altres gestionen l’afectivitat. Però l’accent se situa en que el lector pugui “posar nom” a allò que sent, establir-ne de manera més conscient l’origen, acceptar-ne el valor i, sobretot, ser capaç de redirigir-ho quan perdi el sentit original i es converteixi en un element que fa malbé la vida psíquica.

La segona diferència resideix que estem davant d’una recopilació d’articles, publicada originalment al diari Avvenire, per la qual cosa el conjunt pateix una certa falta d’ordre i sistematicitat. Amb freqüència, un mateix problema de fons s’aborda des de perspectives lleugerament diverses en capítols diferents, allunyats l’un de l’altre.

Aquesta fragmentarietat no és necessàriament un demèrit: estem davant d’un dels casos en què la redundància permet assimilar millor els continguts del text. Això no obstant, cal ser conscient que no estem davant d’un llibre per consultar, sinó per paladejar. El lector pot seguir l’ordre dels capítols o deixar-se portar pel que més l’atregui: l’important és amarar-se del contingut, i anar comprenent millor el món interior propi. Redescobrir la relació entre afectes i virtuts, i el valor de cultivar –perquè Ceriotti mostra que sí, que el món afectiu és un món que es pot cultivar aquests sentiments que ens ajuden a donar color a la nostra vida i a les nostres relacions personals.

El to del llibre combina molt bé la fonamentació teòrica amb els aspectes pràctics, gràcies al fet que l’autora assenyala situacions reals en què apareixen els sentiments. Aquestes, a més, no se centren només en la psicologia individual sinó que són molt freqüents les relacionades amb l’educació dels fills o les relacions de parella.