“Vet aquí que una vegada…”. Amb aquest senzill inici, herència dels contes de fades, Disney ha aconseguit traslladar a l’espectador a un món de fantasia, on els somnis es fan realitat si la persona que els demana és bona i noble. Així succeeix des que, el 1937, el jove Walt escometés la gesta d’estrenar el primer llargmetratge d’animació de la història dels Estats Units, Blancaneus i els set nans. Des d’aquest moment, a través de diferents narracions, la companyia de Mickey Mouse creava amb cada producció un nou univers, regit per les lleis de la fantasia, on a través de la màgia i el poder dels desitjos, eren capaços de crear experiències universals, amb les quals nens de tot el món se sentissin interpel·lats i inspirats.
Poc temps després l’ambició de Walt va ser a més, i va resoldre traslladar l’experiència de la pantalla al món real, amb la creació d’un món paral·lel, regit per les lleis del conte de fades, on famílies senceres poguessin gaudir d’una experiència única. Fruit d’aquest esforç, en 1955 va obrir les seves portes Disneyland, a Califòrnia.
Diverses generacions han crescut veient pel·lícules d’animació. I n’han après alguns valors universals. Gràcies a la Ventafocs vam saber que la bondat i la constància tindrien premi; i a qui no li van dir que si deia mentides li creixeria el nas com a en Pinotxo. No obstant això, sembla que últimament s’estan produint canvis significatius en les narratives que ens proposa el gran gegant de l’entreteniment.
En l’última dècada Disney ha dut a terme dos moviments encadenats. En primer lloc, ha subscrit els seus contes de fades a un procés de retelling, una reescriptura que atorgui un valor nou, actualitzat i lliure d’estereotips, tractant de fer d’aquesta versió en acció real edulcorada una visió definitiva de la història antiga. Quan entres en la plataforma de la companyia i selecciones una producció clàssica, un missatge t’alerta que el que veuràs “inclou representacions negatives o tractament inapropiat de persones o cultures”. El segon moviment està orientat a, combatre aquestes idees rebutjables i per a això es comprometen “a crear històries amb temes inspiradors i motivadors que reflecteixin la gran diversitat de l’experiència humana”. No obstant això, lluny de presentar històries universals, sembla que les noves pel·lícules estan produint una apologia de la diversitat, sotmetent les històries a un procés de reescriptura en el qual, com a norma de conducta, tot tipus de col·lectius racials i socials es veuen representats, entre elles l’orgull LGTBI+. D’aquesta manera, mitjançant aquest procés s’oblida que la globalització de les històries no rau en un intent de satisfer a unes minories veient-se representades, sinó que l’autèntica universalització es troba en la prevalença d’uns valors que brillen amb llum pròpia, com la veritat, el bé o la bellesa.
Aquesta estandardització de la diversitat queda patent de manera evident quan a Disney+ s’ofereix la possibilitat de veure “històries negres” o “amb orgull”, possibilitant a l’espectador centrar l’experiència d’entreteniment en la representació d’un col·lectiu.
I després d’això, en segon lloc, sembla que la companyia de Mickey Mouse ha abandonat les narratives clàssiques en l’última dècada per centrar-se a crear una nova mitologia, despullada de representacions que puguin ser considerades discriminatòries. Pel·lícules com Moana, Raya i l’últim drac o Encant, algunes de les seves últimes produccions, semblen confirmar que el focus està posat a mostrar a un nou tipus d’heroïna, independent, autònoma i sense rastre d’interès romàntic. El canvi de paradigma d’aquest nou heroisme implica una reescriptura del “feliços per sempre”, que ja no es materialitza en el triomf de l’amor, sinó en l’autorealització i en un procés de cerca que culmini en un major coneixement propi.
Aquesta mutació, més substancial del que aparenta a primera vista, no resulta senzilla. Des del punt de vista comercial, sembla que l’espectador no ha quedat satisfet amb aquest últim reguitzell de produccions, tal com mostren les dades de taquilla. En l’última presentació dels resultats fiscals, celebrada fa uns pocs dies, s’anunciava que la secció d’entreteniment ha retrocedit un 7%. No obstant això, és previsible que plena d’un sentit de missió, la Disney continuï emprenent una croada en favor de “la diversitat de l’experiència humana” fins que aconsegueixi calar a poc a poc en el gran públic, a pesar que les dades confirmen que estandarditzar el divers no és el millor camí per generar experiències universals.