ALFONSO BALLESTEROS, Fragmentados. Digitalización y posdemocracia, Dykinson, Madrid, 2025, 228 págs.
Estem cada vegada més connectats però solos: la crisi de sociabilitat ens fragmenta comunitàriament. La comunicació en cadena i sense retorn impedeix l’autèntic diàleg amb els iguals: la crisi del discurs ens fragmenta corporativament. Els reclams es multipliquen i cada vegada és més difícil exercir una crítica raonada: la crisi de l’atenció ens fragmenta intel·lectualment. La deterioració és evident i ens empeny a l’esclavisme de les emocions, que el poder digital pretén i propaga per a dirigir conductes sense contrapès racional.
L’òptica de Ballesteros és la filosofia política i el lament per la relació simbiòtica i perversa entre fragmentació i postdemocràcia. Sense civilitat no hi ha política, almenys tal com l’hem entès fins ara. El repte és el rebuig al control imposat per l’addicció. Adonar-se i conformar entorns de resistència on tingui sentit superar la dependència digital per a controlar-nos sense ser controlats. Ho signo.