VICENTE BELLVER, Drets al final de la vida. Una exploració bioètica sobre els drets de les persones grans i altament vulnerables, Reus, Madrid, 2023, 314 pàg.
Cal recordar-ho sempre perquè és el tema capital del nostre temps: malgrat guerres, emergències i perills que salten arreu, res d’això s’assembla en qualitat i quantitat a la importància que té cuidar la vida naixent i finant d’acord amb els criteris de dignitat que requereix la nostra humanitat. I això, perquè mai ho hem fet pitjor a la vista de les xifres i lleis disponibles, i per l’actitud amb la qual les manegem.
El catedràtic de València aborda la qüestió de la vida malalta i terminal en profunditat en un estudi seriós, instructiu i profund, de caràcter jurídic i acadèmic, però que es llegeix ràpid per la importància del tema i la lògica narrativa. Bellver clama al cel per aspectes bàsics que són tractats amb una lleugeresa gens assumible, quan no ignorats per complet, com el tracte no donat en tants països a les residències de gent gran durant l’emergència sanitària de la pandèmia. Una conculcació de drets bàsics injusta i cruel davant la qual encara no hem reaccionat.
Per a un servidor ha resultat particularment il·luminadora l’anàlisi en profunditat que fa l’autor sobre la vulnerabilitat com a condició humana, i les propostes d’intervenció i innovació que ofereix (capítol V) per solucionar mancances de gruix en l’atenció hospitalària. L’anàlisi sobre l’eutanàsia i voluntats anticipades és precisa i clara. Mentre llegia, pensava: hi haurà algú en la política que se senti al·ludit per un text com aquest? Tant de bo que sigui així i es vagin implementant les pautes i raons que aquí s’apunten, en cas contrari recorrerem la ruta cap a la decadència i injustícia a una velocitat creixent, que només ens abocarà al col·lapse de la civilització.