Text de l’Evangeli (Mc 14,12-16.22-26): El primer dia dels Àzims, quan se sacrificava l’anyell pasqual, els deixebles van dir a Jesús: «On vols que anem a fer els preparatius perquè puguis menjar el sopar pasqual?». Ell envià dos dels seus deixebles amb aquest encàrrec: «Aneu a la ciutat i vindrà a trobar-vos un home que duu una gerra d’aigua. Seguiu-lo, i allà on entri digueu al cap de casa: ‘El Mestre diu: On tens la sala on haig de menjar el sopar pasqual amb els meus deixebles?’. Ell us ensenyarà dalt la casa una sala gran, parada amb estores i coixins. Prepareu-nos allí el sopar». Els deixebles se n’anaren. Van arribar a la ciutat, ho trobaren tot tal com Jesús els havia dit i prepararen el sopar pasqual.
I mentre sopaven, Jesús prengué el pa, digué la benedicció, el partí i els el donà. I digué: «Preneu: això és el meu cos». Després prengué una copa, digué l’acció de gràcies, els la donà i en begueren tots. Els digué: «Això és la meva sang, la sang de l’aliança, vessada per tothom. Us asseguro que ja no beuré més del fruit de la vinya fins al dia que begui vi nou en el Regne de Déu».
Després de cantar els salms, van sortir cap a la muntanya de les Oliveres.
Conmemorem avui la institució de l’Eucaristia en el context de la celebració de l’ultim sopar pasqual de Jesús amb els seus deixebles. L’evangelista Marc narra com el Senyor feia temps que preparava aquest esdeveniment amb tot detall.
És al sopar de la Pasqua, que els jueus celebren any rere any per fer memòria de l’alliberament de l’esclavatge d’Egipte i renovar la seva aliança amb Déu, quan Jesús converteix el pa i el vi en el seu cos i la seva sang, amb la força de les seves paraules, i inaugura amb el seu lliurament una aliança nova, que quedarà segellada per sempre amb la seva mort i resurrecció.
El lliurament de Jesús supera tota comprensió humana. És un misteri de fe i d’amor. Ara, a cada Missa, que és el centre del culte i de la vida cristiana, es renova l’aliança amb Déu. Per això viure la celebració eucarística és un signe preciós de l’amor de Déu i un camí privilegiat per trobar-nos amb Ell.
“En el Sagrament eucarístic Jesús segueix estimant-nos «fins a l’extrem» fins a la donació del seu cos i de la seva sang. Quina emoció degué embargar el cor dels Apòstols davant dels gests i paraules del Senyor durant aquell Sopar! Quina admiració ha de suscitar també al nostre cor el Misteri eucarístic!” (Benet XVI, Sacramentum caritatis, n. 1).
Altres comentaris: evangeli.net; opusdei.org; Biblia de Navarra
Altres recursos: vàries homilies