Les eleccions al Parlament Europeu no sols comporten qüestions polítiques sinó també morals. L’humanisme cristià dels fundadors d’Europa està sent seriosament erosionat. La pretensió de l’avortament com un dret i la promoció dels mal anomenats «drets del col·lectiu LGTBIQ+», són dos exemples del tal erosió. Ens fixarem en aquests darrers.
Hi ha drets humans, innats i iguals per a totes les persones, però no existeix una base moral sólida per a aquests «drets dels LGBTIQ+», que mai s’acaben d’explicitar ni de justificar seriosament, però sí que s’expressen en pressions polítiques per a una educació escolar sexual basada en la ideologia de gènere, a distorsionar la institució moral del matrimoni incloent la unió de persones del mateix sexe i a distorsionar l’autèntic amor conjugal.
Estem totalment d’acord amb el respecte incondicional a la dignitat de la persona humana, des de la seva concepció fins a la mort, sigui com sigui la seva condició, preferències o orientació sexual, i els drets humans inherents a tot ésser humà en la seva doble condició d’home i dona. En aquest sentit, des de l’humanisme cristià cal oposar-se a tota mena de vexacions, menyspreus o fòbies a les persones per raó de gènere, però respectant la condició sexual de la persona humana orientada a la reproducció i criança dels fills.
En 2004 es va establir que el dia 17 de maig fos el Dia Internacional contra l’Homofòbia, la Transfòbia i la Bifòbia (IDAHOBIT). Aquest dia marca l’aniversari de la decisió de l’Organització Mundial de la Salut el 1990 de desclassificar l’homosexualitat com a trastorn mental. Actualment aquest IDAHOBIT se celebra amb diversos esdeveniments en més de 60 països. Està bé lluitar contra tota fòbia referida a persones, però, sovint, l’odi consisteix simplement a expressar oposició a pràctiques homosexuals, transsexuals, i altres; i això no és de rebut.
La Unió Europea ha volgut sumar-se a aquest Dia Internacional amb una Declaració de l’Alt Representant en nom de la UE, on s’afirma: «L’homofòbia, la bifòbia i la transfòbia no tenen cabuda ni a la Unió Europea ni en cap altra part del món. Per vetllar perquè ningú es quedi enrere, hem de centrar-nos a combatre les desigualtats i les múltiples formes interseccionals de discriminació. La igualtat, la llibertat i la justícia han d’aplicar-se a totes les persones, independentment de la seva orientació sexual real o percebuda i de la seva identitat de gènere.» La redacció no sona malament però és calculadament ambigua: s’utilitzen termes amb connotació positiva, com llibertat, igualtat, justícia, no-discriminació però sense gaires detalls del contingut i que amagada els esmentats “drets”.
Rocío Orizaola en un article de publicat el passat 21 de maig dona compte del rebuig de nou països europeus a aquesta declaració de la UE per a la promoció de polítiques LGTBIQ+, en entendre que pretenen imposar més ideologia de gènere. Concretament, Itàlia, Hongria, Romania, Bulgària, Croàcia, Lituània, Letònia, República Txeca i Eslovàquia, van decidir no signar aquesta declaració que buscava la promoció de polítiques europees a favor de les comunitats LGTBIQ+.
Oriazaola informa també del cas d’Itàlia, on fonts del Ministeri de la Família, la Natalitat i la Igualtat d’Oportunitats, asseguraven que la declaració estava clarament inclinada amb un enfocament ideològic que prioritzava excessivament els temes d’identitat de gènere. Eugenia Roccella, ministra d’aquest departament va assegurar que el seu Govern «està compromès contra la discriminació però no amb temes que neguen les identitats antropològiques masculines i femenines.» És aquesta una declaració política, però aquesta última afirmació enclou un clar contingut antropològic i ètic.