Liturgia

Cinqué diumenge de quaresma (cicle B)

El poder d’atracció de Jesús és inqüestionable. El seu missatge i els prodigis que ha realitzat durant només tres anys provoquen una fascinació tal que allà on va el segueixen no només els deixebles que ell ha triat, sinó també molts altres, dones, homes, nens, una gran multitud. Els mestres de la llei i les autoritats jueves  surten al seu encontre una vegada i una altra sense deixar de preguntar-se per l’origen de la seva autoritat.

Avui són uns grecs els qui es troben a Jerusalem amb motiu de la celebració de la festa de la Pasqua. Volen veure Jesús, i parlar amb ell, i potser també demanar-li algun favor o miracle. I el Senyor els regala un ensenyament preciós, inesperat… els fa conèixer quin és el seu veritable poder d’atracció: l’amor.

Ja s’acosta de manera inexorable l’hora de la mort de Jesús, i el seu cor està agitat, però ell sap que serà des de dalt de la creu, on donarà la seva vida en redempció per tots, i atraurà cada persona cap a ell, fins a la fí dels temps. En efecte, la creu serà el tron ​​des del qual Jesucrist regnarà, lliurant la seva vida per amor. I perquè no hi hagi dubte, una veu des del cel, la de Déu Pare, testifica en favor seu tot dient “Ja l’he glorificat i de nou el glorificaré”.

El més atractiu de Jesús és la seva donació total a la creu. La seva mort és font de vida. Per això, tothom qui creu en ell rep una llavor de vida nova, destinada a créixer en aquest món i a viure eternament. El cristià, portador d’aquesta nova vida, també és cridat a donar-la per amor. Per això, el seu distintiu és el senyal de la creu.

Comentaris de l’evangeli: evangeli.net; opusdei.org; Biblia de Navarra

Altres recursos: vàries homilíes