El Tribunal Constitucional d’Espanya, actualment molt polititzat, va promulgar la sentència STC 44/2023 sobre l’avortament (vegeu-ne un resum aquí), que ha estat qüestionada per la seva desconsideració amb el dret inalienable a la vida humana. Una reacció a aquesta sentència, amb juristes d’alt nivell, va tenir lloc recentment. Luis Carreras del Rincón, advocat, va ser allí present i ha preparat un resum de les reflexions presentades per a aquest blog.
* * *
El passat 13 de maig, es va celebrar en el Col·legi de l’Advocacia de Barcelona una taula rodona amb el títol “Claus de la STC 44/2023 de 9 de maig i el Dret a la Vida”, organitzada per l’Institut I+DRET, amb la col·laboració de les Seccions de Dret Constitucional i Dret de Família del mateix col·legi. L’acte va ser presentat per Montserrat Pintó Sala, diputada de la Junta de Govern, i moderat per M. Jesús Pesqueira Zamora, degana de la Facultat de Dret i Empresa de la Universitat Abat Oliba i directora Acadèmica de l’Institut I+Dret del Col·legi de l’Advocacia.
Conseqüències de la legislació avortista
Va intervenir en primer lloc Alicia Latorre Cañizares, presidenta de la Federació Espanyola d’Associacions Provida, amb una ponència titulada «L’impacte social de la Llei». Va fer un repàs sobre les conseqüències de la legislació avortista vigent a Espanya, com l’aparició d’un nou llenguatge que pretén amagar la realitat dramàtica de l’avortament, el risc de la identificació entre el que és legal i el que és moral, el silenciament del dret a la vida, quan no la ridiculització i fins i tot la persecució dels qui el defensen i l’adoctrinament en una posició desproveïda del menor indici de ciència. Des d’una òptica realista i també optimista, no va deixar de recordar “el que no es veu”, fent referències a tantes associacions i institucions que defensen la vida, amb tantes vides salvades i tantes persones penedides d’haver caigut en el parany de l’avortament.
Contradiccions flagrants
A continuació va intervenir Jesús M. Silva Sánchez, Catedràtic de Penal, amb la ponència titulada «L’avortament com a conducta antijurídica», en la qual va analitzar els aspectes jurídics i penals de la sentència del Tribunal Constitucional. Va explicar com el TC ha rebutjat el recurs d’inconstitucionalitat presentat pel Partit Popular contra la Llei orgànica 2/2010, que regula l’avortament a Espanya, en considerar que no vulnera el dret a la vida reconegut en l’article 15 de la Constitució. L’avortament com a dret, segons el ponent, no pot amagar o obviar el que en si constitueix sempre una conducta antijurídica i va parlar de la paradoxa d’haver “creat” un “dret antijurídic”. Va explicar que el TC ha avalat el sistema de terminis establert per la llei, que permet l’avortament lliure fins a les 14 setmanes de gestació, sense necessitat d’al·legar cap motiu ni comptar amb el consentiment dels pares en el cas de les menors d’edat. També va indicar que la llei amplia els terminis fins a les 22 setmanes en cas que existeixin riscos greus per a la salut de la mare o del fetus, i més enllà d’aquest límit si es detecten anomalies fetals incompatibles amb la vida o que puguin provocar greus discapacitats. Silva també es va referir a algunes qüestions controvertides, com la possibilitat que l’avortament sigui comès de manera dolosa o imprudent, que continua sent castigat, o el problema ètic i jurídic que planteja el diagnòstic prenatal d’anomalies fetals, especialment en el cas de la síndrome de Down. Finalment es va referir a la contradicció que existeix entre un suposat “apoderament” de la dona, sense prestar en canvi la deguda atenció a l’ajuda que necessiten les dones vulnerables, que tan sovint es veuen abocades a avortar.
Una sentència amb evident biaix ideològic
Després va parlar Pau Nuevo López, professor de Dret Constitucional, amb la ponència titulada «La competència del TC i la seva jurisprudència». Hi va criticar la manca de coherència i rigor del TC en interpretar el dret a la vida i la protecció deguda al concebut, anant molt més enllà del que es disposa en el text legislatiu, en una clara postura d’evident biaix ideològic, pretenent fins i tot que aquesta decisió sigui vinculant en el futur. Segons Nuevo, el TC ha incorregut en contradiccions internes, incoherències amb el dret internacional i europeu, i arbitrarietats respecte a la doctrina científica i filosòfica sobre l’inici de la vida humana. Va assenyalar que la llei reconeix l’objecció de consciència per als professionals sanitaris que no vulguin participar en la pràctica de l’avortament, però solament per als que tenen actuacions directes en la intervenció. El ponent va argumentar que el TC ha assumit una posició ideològica i no jurídica, i que ha vulnerat els principis de proporcionalitat, igualtat, seguretat jurídica i tutela judicial efectiva. A més, va assenyalar que el TC s’ha extralimitat en les seves funcions en entrar a valorar qüestions que no li corresponen, com el grau de desenvolupament del fetus o el pes relatiu dels interessos en joc.
Dèficit en ajudes efectives i accessibles a la maternitat
Finalment va intervenir Manuel José Silva Sánchez, advocat de l’Estat en excedència, amb la ponència titulada «Existeix una política d’ajudes que protegeixi la vida humana en formació?». El ponent va recordar que la nova llei ha eliminat el període de reflexió i canviat, a pitjor, el sistema quant a la informació que han de rebre les mares abans de practicar-se l’avortament. Després va fer un balanç de les diferents mesures adoptades per les administracions públiques per donar suport a la maternitat i la paternitat, fent referència a les grans diferències que es donen segons quina sigui l’autonomia que les regula. Silva va concloure que existeix un dèficit d’ajudes efectives i accessibles per a les dones embarassades en situació de dificultat, i que es requereix una major implicació social i institucional per garantir el respecte a la vida des de la concepció fins a la mort natural. Després d’aquestes exposicions, es va obrir un torn de debat en el qual els assistents van poder plantejar les seves preguntes i opinions sobre els temes tractats. Un dels assistents es va felicitar perquè aquesta ha estat, a parer seu, la primera ocasió en què s’ha celebrat un acte en favor de la vida a la seu del Col·legi de l’Advocacia. Es va generar un interessant intercanvi d’idees sobre el paper del TC, la necessitat d’una legislació més d’acord amb la dignitat humana, i les possibles vies d’acció per defensar el dret a la vida i la maternitat.