S’acaba de publicar la primera encíclica del Papa Lleó XIV amb el títol Magnifica Humanitas (MH), pres, segons el costum, de les dues primeres paraules llatines del document. Aclareix el subtítol que és “sobre la custòdia de la persona humana en el temps de la intel·ligència artificial”. Per ser encíclica, som davant un document pontifici major, generalment utilitzat per a qüestions importants. Sent la primera encíclica del Papa Lleó, es diria que comporta cert caràcter programàtic d’aquest pontificat. Un document que, com assenyalava el prelat de l’Opus Dei, Mons. Fernando Ocáriz, el mateix dia en què es publicava, «serà objecte no sols de lectura per a tots, sinó també de reflexió personal i de desig de transmetre’n àmpliament el missatge.»
La importància atorgada a aquesta nova encíclica es va palesar en la seva solemne presentació al Vaticà el 25 de maig amb presència i discurs final del mateix Lleó XIV; una cosa gens habitual en la presentació d’un document pontifici. Hi van intervenir tres cardenals, alts càrrecs de la Cúria Romana, dues professores teòlogues, i el Sr. Christpher Olah, cofundador d’Anthropic, una influent empresa estatunidenca d’intel·ligència artificial (IA) amb seu a San Francisco.
Antecedents de l’encíclica
La MH està signada amb data 15 de maig de 2026, una data que coincideix amb el 135è aniversari de la Rerum Novarum (1891) de Lleó XIII, l’encíclica fundacional de la doctrina social de l’Església moderna. Aquesta coincidència té alt valor simbòlic. Poc després d’haver estat triat per a ser successor de sant Pere, el Papa Lleó havia afirmat en el seu Discurs al Col·legi Cardenalici, el 10 de maig de 2025: «avui l’Església ofereix a tots, el seu patrimoni de doctrina social per a respondre a una altra revolució industrial i als desenvolupaments de la intel·ligència artificial, que comporten nous desafiaments en la defensa de la dignitat humana, de la justícia i el treball».
En la presentació de la MH, Lleó XIV tornava sobre aquesta idea, afirmant: «En un moment de transformació històrica que amenaçava la dignitat humana, l’encíclica Rerum Novarum va oferir la seva paraula evangèlica i social sobre les “coses noves” en curs. Avui ens trobem davant una transformació de magnitud semblant, potser amb conseqüències encara més grans. La intel·ligència artificial ja afecta molts àmbits de la nostra vida i influeix en decisions que modelen la convivència humana.»
Elaboració acurada
Del contingut del text pot inferir-se que l’encíclica ha estat acuradament elaborada. Com a precedents poden assenyalar-se dos documents curials, la Declaració Dignitas infinita sobre la dignidat humana i la nota Antiqua et nova sobre la relació entre la intel·ligència artificial i la intel·ligència humana, així com el document Who vadis humanitas de la Comissió Teològica Internacional centrada en l’antropologia cristiana davant alguns escenaris futurs de la humanitat. Aquests documents són explícitament citats en la MH.
En presentació de la MH, el Papa va indicar diverses claus interessants per comprendre’n l’elaboració. Va afirmar haver escoltat científics i enginyers que treballen amb sincer entusiasme en tecnologies capaces d’alleujar immensos sofriments; a responsables polítics que busquen perseverantment normes justes; a pares i educadors profundament preocupats pel futur de les noves generacions. També han arribat al Papa «altres veus molt inquietants: la de sistemes d’armes cada vegada més autònoms, pràcticament fora de tot control humà efectiu; la d’algorismes que poden bloquejar l’accés a la salut, a l’ocupació o a la seguretat, basant-se en dades contaminades per prejudicis i injustícies». Va afegir: «també he escoltat el silenci dels qui no tenen veu quan es prenen decisions que poden generar noves formes d’exclusió i sofriment.» Més enllà de l’escolta, la reflexió. En aquest sentit, afegia: «m’he sentit cridat a contemplar la gran transformació amb ulls de fe, amb lucidesa de raó, amb obertura al misteri, i amb el clam dels pobres i de la terra ressonant en el meu cor.»
Continguts de l’encíclica
L’encíclica proposa afrontar el moment històric actual —marcat per la intel·ligència artificial i la revolució digital— mitjançant un discerniment basat en l’Evangeli i la Doctrina Social, entesa com una tradició viva que orienta l’acció humana cap al bé comú. S’assenyala que la tecnologia no és negativa en si, però tampoc és neutral: el seu impacte depèn de com es dissenyi, governi i utilitzi.
El Papa presenta la situació actual de la humanitat com una cruïlla decisiva, que el Papa dibuixa a partir de dues imatges bíbliques. D’una banda, la “torre de Babel” (Gen 11, 1-9), construïda després del diluvi universal amb l’ambició d’arribar fins al cel i en rebel·lia contra Déu i, per una altra, la reconstrucció de Jerusalem en ruïnes després del desterrament a Babilònia amb humilitat i «peça per peça» (Neh 1-2). La cruïlla és construir una societat basada en el poder i l’autosuficiència, o bé edificar-ne una altra de fundada en la dignitat, la justícia i la fraternitat, inspirada en Déu.
L’encíclica està organitzada en cinc capítols, una introducció i una conclusió. El capítol I introdueix la rellevància de la Doctrina social de l’Església (DSI), un pensament dinàmic fidel a l’Evangeli, en el context de la IA, mentre que el capítol II desenvolupa diversos d’aquests principis.
El capítol II mostra que la revolució digital no és només tecnològica, sinó humana. La qüestió decisiva és si la IA contribuirà al desenvolupament integral o generarà noves formes de dominació, dependència i desigualtat.
El capítol III defensa la grandesa de la persona, amb la seva dignitat ontològica i afronta aspectes antropològics i ètics que planteja la IA, incloent noves maneres de poder derivades de la possessió de la tecnologia i defensa la primacia de la persona sobre la tècnica.
El capítol IV, analitza conseqüències concretes de la revolució digital i de la IA en àmbits clau de la vida social, proposant tres eixos centrals: veritat, treball i llibertat.
Finalment, el capítol V contraposa dos models d’organització del món: la cultura del poder, basada en la força, i la civilització de l’amor, fundada en la justícia i la fraternitat.
La conclusió proposa un camí de vida cristiana per a afrontar l’era de la intel·ligència artificial, centrat a custodiar la dignitat humana a la llum de l’Evangeli.