L’última gran il·lusió de l’home es presenta com la cultura del transhumanisme, amb tots els corrents i variants que s’adscriuen al terme, sota la creença il·lustrada que la raó, ciència i tecnologia poden transfigurar radicalment el cos, l’home i la societat.
Què és el transhumanismo
Julián Huxley encunya el terme transhumanisme, amb la creença que la humanitat podia, científicament i espiritualment, transcendir-se. Des de llavors, són molts els científics -tant del camp de la biologia com de la tecnologia- i fins i tot els filòsofs o corrents de pensament que s’han adscrit al terme transhumanisme per idear un futur utòpic, en el qual l’home, d’alguna manera, aconsegueixi ser una mica més del que és ara, una cosa diferent, que alguns anomenen transhumà o posthumà o singularitat, humà augmentat, homo deus, etc.
S’advoca, per tant, per l’autotransformació profunda. Paradoxalment, la solució per a l’autèntica diversificació personal es trobaria en la universalització del patró asexuat, el principal referent del qual seria el cíborg.
El transhumanisme advoca ara per la intel·ligència artificial com la portadora del futur posthumà. És aquí on faria la seva aparició el redefinit terme de singularitat que es donarà quan l’home creï una superintel·ligència que sigui capaç de crear per si mateixa una altra superintel·ligència, i així successivament, de manera que les màquines mateixes prenguin el relleu a l’home en la creació de cada vegada major intel·ligència artificial, que arribarà en progrés exponencial a aconseguir que tot l’univers sigui intel·ligent i fins i tot sigui una sola entitat global intel·ligent. Alguns, com Lovelock creuen que Gaia (la terra seria un ésser viu i intel·ligent.
El segon vessant del transhumanisme tecnocientífic és el que aposta pel millorament biomèdic. Aquesta branca pretén expandir l’esperança de vida humana més enllà dels seus límits actuals, fent desaparèixer la malaltia i l’envelliment per mitjà d’avanços en el camp de la medicina i la tecnologia aplicada als nostres organismes sota la premissa que “no hi ha part del cos humà, incloent-hi el cervell, que no sigui en principi susceptible de millora mitjançant pròtesis de diversos tipus, algunes ja existents i altres per descobrir i, fins i tot, millorar les capacitats que ja posseeix l’home per mitjà de la manipulació genètica.
En tractar-se d’un projecte per bandejar de l’home la seva feblesa davant la mort i la malaltia, resulta una exigència irreprotxable; diu l’historiador Harari: el transhumanisme passa a ser escatologia. El Transhumanisme pretén la immortalitat i la supressió del mal sense Déu. La Sagrada Escriptura proposa això mateix, i ho fa reconeixent-ho com a do de Déu.
Escatologia segons la Sagrada Escriptura
Moltes de les promeses anunciades pels profetes no s’han realitzat en l’Edat del Fill, com la immortalitat, la pau, la conversió dels jueus, els nous cels i la nova terra, la pau. La Paraula de Déu és infal·lible, la qual cosa vol dir que es compliran en un futur posterior a la segona vinguda de Crist. No es pot dir que sigui en la Vinguda final, perquè no morir quan s’acaba el temps, no té sentit, tampoc la pau, i el mateix la conversió dels jueus i les altres messiàniques.
La immortalitat
Llegim a Is. 25,8 engolirà per sempre la mort. El Senyor Déu eixugarà totes les llàgrimes
i esborrarà arreu de la terra la humiliació del seu poble. El Senyor mateix ho afirma. Confirmat per Apocalipsi 21,4 en una visió Eixugarà totes les llàgrimes dels seus ulls, i no existirà més la mort, ni dol, ni crits, ni sofriment. Perquè les coses d’abans han passat.
No es dona ara, però no morir en el cel no sembla. Fa falta un temps, que és el mil·lenni profetitzat especialment a Ap. 20. La Bíblia connecta l’enveja del diable amb la mort. La victòria de Crist sobre el diable va unida a la seva victòria sobre la mort. És notori que els que es mouen en cercles més o menys diabòlics senten un atractiu per la mort molt gran. Cinema de Terror, disfresses, orgies en cementiris, sacrificis humans i altres accions fosques. La immortalitat va unida a la regeneració de l’ésser humà, que ja veurem, i a una durada distinta.
Home nou
Les revolucions dels últims segles i molts moviments religiosos pretenen aconseguir un Home nou. Però els fracassos són sonats, fins i tot rebaixant i maltractant els homes i dones concrets. L’Home nou només es pot aconseguir per un do gratuït de Déu. La regeneració d’Adam ha començat en l’ànima amb la filiació divina, però requereix temps perquè aconsegueixi el cos i l’ànima d’homes i dones. Això és propi de l’Edat de l’Esperit Sant. Vegem-ho amb més detall.
Regeneració
Aquest és el gran do de l’edat de l’Esperit Sant. En la primera epístola als corintis Sant Pau diu:” No tots morirem, però tots serem transformats” (1 Co 15,51), després de la gran desolació en la qual moriran dos terços de la humanitat, els que romanguin vius seran transformats. Serà com tornar a la condició d’Adam i Eva, però millor. Es curaran les ferides del pecat original i dels pecats humans. S’apartarà la foscor i la ignorància de les intel·ligències donant-los major agudesa. S’enfortirà la voluntat amb més fortalesa i capacitat d’estimar. S’ordenaran les passions i emocions donant més intensitat als actes virtuosos. Els sentits seran més perfeccionats, sense sordeses, cegueses, i insensibilitat del tacte, el gust i l’olfacte. El cos sanarà de tantes malalties com l’ataquen i recuperarà el mode juvenil, a més de la immortalitat. La comunicació intuïtiva creixerà. És a dir, seran l’Home Nou tan desitjat per molts i només possible a l’acció de Déu. La complementarietat d’home i dona serà harmoniosa. Però el més important serà la inhabitació de la Santíssima Trinitat en l’esperit i l’ànima que va començar en el Baptisme, creixerà en intensitat, fent als éssers humans fills de Déu, hereus de la vida eterna i posseïdors de la llibertat dels fills de Déu.
Aquests transformats es diuen primícies de la Redempció. A més de no morir tindran les característiques dels cossos ressuscitats, però sense passar per la mort. Claredat, agilitat, subtilesa. Esperit, ànima i cos units com en l’origen de la Creació en el Paradís. O millor encara, com Crist ressuscitat o Maria assumpta al Cel.