Text de l’Evangeli (Mc 13,24-32): En aquell temps, Jesús digué als deixebles: «Aquells dies, després de la tribulació, el sol s’enfosquirà i la lluna ja no farà claror; les estrelles aniran caient del cel i els estols celestials trontollaran. Aleshores veuran el Fill de l’home venint entre núvols amb gran poder i majestat. I llavors Ell enviarà els àngels a reunir els seus elegits des dels quatre vents, de l’extrem de la terra a l’extrem del cel.
»Mireu la figuera i apreneu-ne la lliçó: quan les seves branques es tornen tendres i comença a treure fulla, coneixeu que l’estiu és a prop; igualment, quan veureu que succeeix tot això, sapigueu que Ell és a prop, que ja és a les portes. Us asseguro que no passarà aquesta generació sense que tot això hagi succeït. El cel i la terra passaran, però les meves paraules no passaran. D’aquell dia i d’aquella hora, ningú no en sap res, ni els àngels del cel ni el Fill, sinó tan sols el Pare».
Jesús parla amb els deixebles del final dels temps. Ara se senten segurs a prop del Mestre, encara que la vida que hi estan compartint no estigui exempta de dificultats i incerteses. Però quan el Senyor torni en el temps establert per Déu Pare, ho farà amb tot el seu poder i majestuositat, i tornarà per portar amb ell tots els qui l’han estimat i seguit a la terra.
Jesús no revela el temps de la seva vinguda definitiva però ens anima a confiar-hi perquè les seves paraules estan plenes de veritat, ens encoratja a viure atents als senyals de la seva presència i a aprendre a interpretar-los. D’aquesta manera convida a viure el present amb una dimensió d’eternitat.
A la vida de cada persona el Senyor surt a trobar-los de maneres diverses. S’acosta a la porta del seu cor i truca de formes variades, sorprenents de vegades, corrents gairebé sempre. Així va preparant la trobada final que estarà plena de goig si hem après a confiar-hi.
“Acostumeu-vos a veure Déu darrera de totes les coses, a saber que Ell ens espera tothora, que ens contempla i reclama justament que el seguim amb lleialtat, sense abandonar el lloc que en aquest món ens correspon. Hem de caminar amb una vigilància afectuosa, amb una preocupació sincera de lluitar, per no perdre la seva divina companyia” (S. Josepmaria Escrivá, Amics de Déu n. 218).
Altres comentaris: evangeli.net; opusdei.org; Biblia de Navarra
Altres recursos: vàries homilies