Text de l’Evangeli (Mc 10,46-52): En aquell temps, Jesús sortí de Jericó amb els deixebles i molta gent. El fill de Timeu, Bartimeu, cec i captaire, s’estava assegut vora el camí. Va sentir dir que passava Jesús de Natzaret i començà a cridar: «Fill de David, Jesús, tingues pietat de mi!». Tothom el renyava perquè callés, però ell cridava encara més fort: «Fill de David, tingues pietat de mi!». Jesús s’aturà i digué: «Crideu-lo». Ells van cridar el cec dient-li: «Coratge! Aixeca’t, que et crida». Ell llançà el mantell, es posà dret d’una revolada i se’n va anar cap a Jesús. Jesús li preguntà: «Què vols que faci per tu?». El cec respongué: «Rabuni, fes que hi vegi». Jesús li digué: «Vés, la teva fe t’ha salvat». A l’instant hi veié i el seguia camí enllà.
Bartimeu coneix Jesús perquè n’ha sentit a parlar, li han explicat que fa obres prodigioses amb les seves mans i fins i tot només amb les seves paraules. Potser fa temps que acarona el desig que el Senyor passi a prop, pel camí on transcorre la seva vida, demanant almoina. És cec i captaire. Està acostumat a demanar. Per això, quan escolta que el Mestre és a prop no dubta a posar tots els mitjans al seu abast per cridar la seva atenció fins aconseguir demanar-li allò que només Déu li pot concedir: la vista que un dia va perdre.
Bartimeu té fe en Jesús, tot i conèixer-lo només d’oïdes. I Jesús, que veu al més profund del cor adverteix aquesta fe. Sap que, encara que el cec ha demanat a crits compassió, vol alguna cosa més, i li dirigeix una pregunta directa perquè Bartimeu li pugui demanar el que de debò desitja. Jesús li regala a l’instant el do de la curació i Bartimeu, que per primera vegada veu el Senyor cara a cara comprèn que aquesta trobada canviarà la seva vida per sempre.
“Bartimeu representa l’home que reconeix el seu mal i crida el Senyor, amb la confiança de ser curat. La seva invocació, simple i sincera, és exemplar, i de fet –igual que la del publicà al temple: «Oh Déu, tingues compassió d’aquest pecador» (Lc 18,13)– ha entrat en la tradició de la pregària cristiana. En la trobada amb Crist, realitzada amb fe, Bartimeu recupera la llum que havia perdut, i amb ella la plenitud de la pròpia dignitat: es posa dempeus i reprèn el camí, que des d’aquell moment té un guia, Jesús, i una ruta, la mateixa que Jesús recorre. L’evangelista no ens diu res més de Bartimeu, però ens mostra qui és el deixeble: aquell que, amb la llum de la fe, segueix Jesús «pel camí»” (Benet XVI, Homilia 28.X.2012).
Altres comentaris: evangeli.net; opusdei.org; Biblia de Navarra
Altres recursos: vàries homilies