Papa Francesc

La veu del Papa – 2024 (Març I)

FRANCESC, ONZE ANYS DE PONTIFICAT (13-03-2013 – 13-03-2024)

Marcat pel dolor per les guerres

Dotze mesos jalonats per més de 150 crides a favor de la “turmentada” Ucraïna i més de 60 a favor d’un alto el foc a l’Orient Mitjà, acompanyats d’una crida als líders de les nacions perquè facin “esforços creatius” a favor d’una “pau justa i duradora” i el “valor de la negociació”, sempre impulsats per l’angoixa de veure la humanitat travessar “una hora fosca”.

Pregària silenciosa, dolor públic – Pau per a la turmentada Ucraïna – La crida a la Unió Europea – El missatge de la Pacem in Terris – Esforços creatius per la pau – Un món sense odi ni armes – L’hora fosca de la història – Sempre una derrota .

Sempre amb Pere

En el silenci ensordidor de la diplomàcia, en un panorama caracteritzat per l’absència cada vegada més evident d’iniciativa política i de lideratge capaç d’apostar per la pau, mentre el món ha iniciat una carrera armamentista boja assignant a sofisticats instruments de mort sumes que serien suficients per garantir dues vegades l’assistència sanitària bàsica per a tots els habitants de la terra i reduir significativament les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle, la veu solitària del Papa Francesc continua demanant silenciar les armes i invocar el coratge per afavorir camins de pau.

Vídeo del Papa: Pels nous màrtirs, testimonis de Crist

El coratge dels màrtirs, el testimoniatge dels màrtirs, és una benedicció per a tots. El Papa demana resar pels nous màrtirs d’aquest temps, perquè contagiïn a l’Església la seva valentia i el seu impuls missioner. Un màrtir és un cristià que dóna testimoniatge de l’Evangeli fins a la mort sense recórrer a la violència.

Al llarg de la història de l’Església Catòlica, molts creients han estat perseguits i assassinats per la fe. Davant aquesta realitat, el Papa insisteix que el seu testimoni és una benedicció per a tothom i demana oració especial per ells.

Catequesi en les audiències dels dimecres

Vicis i virtuts 10. La supèrbia (6 de març)

A la nostra catequesi avui reflexionem sobre el vici de la supèrbia un dels mals que provenen del cor de l’home. La persona supèrbia es considera superior als altres, desitja que tothom reconegui els seus mèrits, amaga la pretensió de voler ser com Déu, com veiem en el pecat d’Adam i Eva.

Aquest vici destrueix la fraternitat, perquè tracta els altres com a inferiors i emet judicis en contra d’ells. A l’Evangeli també trobem exemples de persones així, com Pere, que creia que mai negaria el Mestre. A aquestes persones Jesús les medica amb el remei de la humilitat.

Vicis i virtuts 11. L’actuar virtuós (13 de març)

Avui iniciem la nostra reflexió sobre les virtuts. L’origen de la paraula “virtut” ens remet a la força, a la valentia, a la capacitat de disciplina i a l’ascesi. «La virtut és una disposició habitual i ferma a fer el bé».

La constància i la disponibilitat són propietats de l’ésser virtuós, els nostres actes són fruit d’esforç i sacrifici perquè es converteixin en un hàbit.

Homilíes

L’onzena edició de «24 hores per al Senyor»

La iniciativa quaresmal de pregària i reconciliació “24 hores per al Senyor” instituïda pel Papa Francesc, es va celebrar aquest any del divendres 8 al dissabte 9 de març. El tema triat va ser “Caminem en una vida nova”. El Pontífex va presidir la celebració a la parròquia romana Sant Pius V, durant la qual alguns fidels van poder rebre el sagrament de la reconciliació del mateix Papa.

AL·LOCUCIONS – Àngelus-Regina cæli

Jesús no accepta que el temple-mercat reemplaci el temple-casa (3 de març)

Jesús és avui dur perquè no accepta que el temple-mercat reemplaci el temple-casa, que la relació amb Déu sigui distant i comercial en comptes de propera i plena de confiança, que els llocs de venda substitueixin les abraçades i les monedes a les carícies.

Al temple entès com a mercat n’hi havia prou de comprar, pagar, consumir, i després cadascun a casa seva. Entenent-ho com a casa, passa el contrari: Se’n va per visitar el Senyor, per estar units a Ell i als germans, per compartir alegries i dolors i es dóna gratuïtament.

Jesús no va venir a condemnar, sinó a salvar. És bonic! (10 de març)

Sovint a l’Evangeli veiem Crist desvetllar les intencions de les persones que troba, de vegades desemmascarant actituds falses, com amb els fariseus, o fent-les reflexionar sobre el desordre de la seva vida, com la Samaritana. Davant Jesús no hi ha secrets: Ell llegeix al cor, al cor de cadascun de nosaltres.

Jesús no va venir a condemnar, sinó a salvar el món. Pensem en nosaltres, que tantes vegades condemnem els altres. Demanem al Senyor que ens doni aquesta mirada de misericòrdia, per mirar els altres com Ell ens mira a tots nosaltres.

DISCURSOS

Als participants a la Conferència Internacional “Home-Dona Imatge de Déu. Per una antropologia de les vocacions” (1 de març de 2024)

Voldria subratllar que és molt important que hi hagi aquesta trobada, aquesta trobada entre homes i dones, perquè avui el perill més lleig és la ideologia de gènere, que anul·la les diferències i fa que tot sigui el mateix; esborrar la diferència és esborrar la humanitat.

Recordo haver llegit una novel·la de principis del segle XX, escrita pel fill de l’arquebisbe de Canterbury: The Lord of the World (El Senyor del Món). La novel·la parla del futurible i és profètica, perquè mostra aquesta tendència a esborrar totes les diferències. És interessant llegir-la, si tenen temps llegiu-la, perquè aquí hi ha aquests problemes d’avui; ha estat un profeta aquest home.

Al Tribunal de l’Estat del Vaticà (2 de març 2024)

En aquesta ocasió, voldria reflexionar breument amb vosaltres sobre una virtut que afecta l’administració de justícia: em refereixo al valor. Per als cristians, aquesta virtut assegura la constància en la recerca del bé i fa capaç d’afrontar la prova, no és només una qualitat particular de l’ànima, és més aviat un tret que s’atorga i es reforça en la trobada amb Crist.

Als participants al Congrés Internacional Interuniversitari “Dones a l’Església: artífexs de la Humanitat” (7 de març)

El congrés destaca, de manera particular, el testimoni de santedat de deu dones: Josefina Bakhita, Magdalena de Jesús, Isabel Ana Seton, Maria de la Creu MacKillop, Laura Montoya, Caterina Tekakwitha, Teresa de Calcuta, Rebeca de Himlaya ar-Rayyas, Maria Beltrame Quattrocchi i Daphrose Mukasanga.

Totes elles, en diferents èpoques i cultures, amb estils diferents, i amb iniciatives de caritat, d’educació i de pregària, han donat una prova de com el “geni femení” pot reflectir, de manera única, la santedat de Déu al món . En èpoques en què la majoria de les dones eren excloses de la vida social i eclesial, «l’Esperit Sant va suscitar santes la fascinació de les quals va provocar nous dinamismes espirituals i importants reformes a l’Església».

MISSATGES

Videomissatge al Concert “Cadena 100 per la pau” (7 de març)

Als participants al III Congrés Llatinoamericà sobre “Vulnerabilitat i abús”

NOMENAMENT:

Nou bisbe de Girona