Puerta López-Cózar, Gafas para entender el arte moderno. De Manet a Bansky, Encuentro, Madrid 2023, 528 pp.
Per què no s’entén l’art contemporani? Abans no feia falta entendre res per contemplar una obra d’art i tenir una experiència estètica, però avui no és així. Tots som testimonis d’haver recorregut galeries i museus d’art modern i observar -quan està més o menys permès- que l’interès és fer-se una selfie o una fotografia on el de darrere va canviant sense gaire d’ordre o concert. Tant se val.
Gafas para entender el arte moderno s’obre amb un estil amè i narratiu, tant al detractor com a l’amant d’aquest art modern, també conegut com a “art després de l’art”, per explicar-nos el context, les premisses culturals i de moda en el temps de l’artista, advertir el seu impuls creador i desentranyar el sentit de les seves obres.
L’autor, arquitecte amb anys d’experiència, és també professor universitari de projectes d’arquitectura que, a més, aborda en les seves classes els aspectes humanístics i col·labora de manera habitual en publicacions d’humanitats.
Realitza un recorregut per l’art actual a través del comentari de més d’un centenar d’obres d’art que són reproduïdes primorosament, amb una gran qualitat fotogràfica que ens permet començar a contemplar-les d’una altra manera.
Diu en el pròleg: “De la mateixa manera que avui es parla de la necessitat d’una alfabetització digital per saber estar en les xarxes socials, resulta imprescindible ampliar el nostre coneixement sobre l’art modern. No sols conèixer l’itinerari artístic sinó la influència cultural, social, econòmica o ideològica que envolta cada obra concreta. Durant un llarg temps, per exemple, ha estat decisiva la repercussió en l’art de la filosofia. Avui dia, en canvi, són les noves tecnologies o l’ecologia les que hi són molt presents”.
I afegeix: “Paradoxalment l’interès per l’art va augmentant. Per què? Potser perquè la creació artística sempre ha estat perseguint el misteri de l’home i de la vida en la seva ineludible connexió amb la cerca de la felicitat. També perquè la importància i influència de les manifestacions artístiques en la societat exigeix conèixer quant hi ha en elles de veritat i quant de mentida”.
Comença amb Manet i el seu quadre El berenar campestre que trenca amb els ideals acadèmics on els nus eren sol de les muses i de les divinitats antigues i aquí està en una escena quotidiana que va escandalitzar els seus coetanis. L’art s’allibera de la virtuositat acadèmica i això va servir perquè alguns veiessin aquí el començament de l’art modern.
Després descriu les diferents etapes d’aquestes manifestacions artístiques seguint la cronologia de les obres d’art: el subjectivisme, l’autonomia d’una llibertat sense límits, la pèrdua del sentit, la fugida de la realitat, el triomf del lleig i l’abjecte, l’autonomia de l’art, el “tot s’hi val”, i al final la pura experimentació.
Dostoievsky deia: “la bellesa ens salvarà”. El poder transformador de l’art és innegable. Els amants de l’art i tot el públic en general trobaran en aquest llibre un viatge fascinant pel temps que ajudarà a reflexionar sobre les llums i les ombres de la nostra cultura a través de la creació artística. Com rebla l’autor: “Hi ha obres que consolen, però també n’hi ha que ens interpel·len i ens fan canviar. S’explica l’atracció que suscita la idea tan estesa que tots podem ser artistes i fer de la nostra vida una obra d’art”.