CATHERINE CHALIER, Transmitir de generación en generación, Herder, Barcelona, 2025, 293 págs.
Dona gust llegir Chalier. El seu llibre destil·la saviesa que decanta en el moment precís. L’oblit de la filiació, sacrificada en l’altar de l’autonomia, ens ha convertit en lladres de coneixement: el que restem a les noves generacions en fallar-los en el compromís de transmetre’ls la paraula. Avui, en la fi de la modernitat, el coneixement ha perdut el seu sentit datiu. S’ha trencat la transmissió.
L’autora rebusca en l’arcà dels imaginaris grecs i hebreus per veure com era abans. Troba ressò fins i tot en els precursors de la modernitat i també en els seus crítics d’enguany. Al final la conclusió és que estem fallant en tots els fronts: narrar, explicar, formar, transcendir, escoltar, desitjar, i testimoniar. Ens han segrestat, de complicitat amb nosaltres mateixos, en rendir el control de l’atenció, i en reprimir les capacitats imaginatives que donaven accés al simbòlic.
Com hem deixat que passés? D’una banda, permetem ser hipnotitzats per la tècnica, al punt d’adorar déus apantallats el culte dels quals exigeix la rendició del temps propi. Per una altra, sucumbim a la temptació de privar els nostres fills dels valors i virtuts que porten les grans tradicions en nom d’una falsa neutralitat. El mal és seriós.
Chalier maneja amb traça textos i fonts, i ensenya al mateix temps que mostra. Transmet, no sols comunica. Una gran aportació que farà les delícies de ments reflexives.