Text de l’Evangeli (Mt 3,1-12): I en aquells dies es presentà Joan Baptista, predicant en el desert de la Judea, i dient: «Convertiu-vos, que el regne dels cels és a prop».
Perquè aquest és el qui havia estat anunciat per mitjà del profeta Isaïes, quan diu: veu del qui clama en el desert: «Prepareu el camí del Senyor, feu rectes les seves sendes!».
I ell, Joan, portava un vestit de pèl de camell i un cenyidor de cuir a la cintura; i el seu menjar eren llagostes i mel silvestre.
Llavors l’anaven a trobar de Jerusalem, de tota la Judea i de tota la regió del Jordà. I eren batejats en el riu Jordà per ell, tot confessant els seus pecats.
Però en veure que molts dels fariseus i saduceus venien al seu baptisme, els digué: «Cria d’escurçons, qui us ha ensenyat a fugir de la ira que ha de venir? Feu, doncs, fruits dignes de penitència, i no us sembli que podeu dir-vos a vosaltres mateixos: “Com a pare tenim Abraham”. Perquè jo us dic que Déu pot suscitar d’aquestes pedres fills a Abraham. La destral ja està posada a l’arrel dels arbres, i tot arbre que no dona bon fruit és tallat i llençat al foc. Jo certament us batejo amb aigua per a la conversió; però el qui ve després de mi és més fort que jo; tant que no soc digne ni de portar-li les sandàlies. Ell us batejarà amb l’Esperit Sant i foc. Ell té el ventador en la seva mà, i netejarà la seva era, i aplegarà el seu blat al graner, però cremarà la palla en un foc inextingible».
La conversió que predica Joan Baptista no és un simple ajust de comportament ni una emoció passatgera. Ell convida a una transformació radical, a un canvi que neix en el més profund del cor i que necessàriament es fa visible en la vida quotidiana. El seu missatge és urgent perquè —diu— el Regne dels Cels és a prop. No es tracta de sembrar por, sinó de desvetllar: si Déu ve a trobar-nos, com no disposar-nos a rebre’l amb un cor net i una vida coherent?
De vegades podem reduir la fe a un conjunt d’idees o sentiments que guardem per a nosaltres, com si la religió fos només un refugi íntim. Però el cristianisme no és una espiritualitat encapsulada. La fe cristiana, quan és autèntica, es nota: canvia la mirada amb què afrontem els problemes, il·lumina les decisions diàries, orienta la manera com tractem els altres, modera les nostres paraules i purifica les nostres intencions. Si la nostra fe no transforma aquestes realitats tan concretes, potser encara no ha arribat fins a l’arrel del cor.
Per això les paraules del Baptista són un veritable regal. No només denuncien allò que podria allunyar-nos de Déu, sinó que també ens obren la porta a un començament nou. Ens conviden a revisar els nostres camins, a ser sincers sobre les sendes tortes que, gairebé sense adonar-nos-en, hem començat a recórrer: maneres de viure que refreden la caritat, o que ens allunyen de l’oració, actituds que endureixen el cor. La conversió que demana Joan és una invitació a redreçar o canviar allò que calgui, perquè l’arribada del Senyor no ens trobi distrets o indiferents, sinó vigilants i desitjosos de la seva presència.
Preparar el cor per al Senyor és, realment, un acte d’esperança. Reconeixem que Déu ve, que la seva gràcia actua, que sempre és possible recomençar. I en obrir-nos a aquesta gràcia, la nostra vida comença a parlar d’Ell fins i tot abans de pronunciar cap paraula. Perquè quan la conversió és veritable, l’Evangeli es fa visible.
Altres comentaris: evangeli.net; opusdei.org; biblia de Navarra
Altres recursos: vàries homilies