Text de l’Evangeli (Lc 1,39-45): Per aquells dies, Maria se n’anà de pressa a la Muntanya, en un poble de Judea, va entrar a casa de Zacaries i saludà Elisabet. Tan bon punt Elisabet va sentir la salutació de Maria, l’infant va saltar dins les seves entranyes, i Elisabet quedà plena de l’Esperit Sant. Llavors cridà amb totes les forces: «Ets beneïda entre totes les dones i és beneït el fruit de les teves entranyes! Qui sóc jo perquè la mare del meu Senyor em vingui a visitar? Tan bon punt he sentit la teva salutació, l’infant ha saltat de joia dins les meves entranyes. Feliç tu que has cregut: allò que el Senyor t’ha anunciat es complirà!».
En l’últim diumenge d’advent la Mare de Déu rep l’homenatge de la seva cosina Elisabet. Ella, que acudeix per a posar-se al seu servei i oferir la seva ajuda, és reconeguda com a Mare del Senyor. La seva visita inunda l’ambient d’alegria i, de forma més profunda, els cors perquè són tocats per la gràcia de l’Esperit Sant.
La força de la fe de María és expansiva i contagiosa. La seva salutació fa vibrar les fibres més íntimes de la seva cosina i, amb ella, les del fill que porta en el seu ventre.
Fe, alegria i cura de qui té necessitat són els senyals que condueixen cap al ja pròxim naixement de Déu a Betlem.
“L’alegria de l’evangeli omple el cor i la vida sencera dels qui es troben amb Jesús. Els qui es deixen salvar per Ell són alliberats del pecat, de la tristesa, del buit interior, de l’aïllament. Amb Jesucrist sempre neix i reneix l’alegria” (Francesc, Evangelii gaudium, n. 1).
Altres comentaris: evangeli.net; opusdei.org; Biblia de Navarra
Altres recursos: vàries homilies