Text de l’Evangeli (Mt 24, 37-44): En aquell temps, deia Jesús als seus deixebles: «Perquè com [foren] els dies de Noè, així serà l’adveniment del Fill de l’home. Perquè com en els dies d’abans del diluvi, menjaven i bevien, prenien muller i prenien marit, fins a aquell dia en què Noè entrà en l’arca, i no se n’adonaren fins que vingué el diluvi i se’ls va endur tots: així serà també l’adveniment del Fill de l’home. Aleshores estaran dos en un camp: un serà pres i l’altre deixat; n’hi haurà dues que moldran en una mola: una serà presa i l’altra deixada.
Vigileu, doncs, perquè no sabeu quin dia el vostre Senyor vindrà. Però sapigueu això, que si l’amo de la casa sabés a quina hora el lladre havia de venir, certament vigilaria i no deixaria foradar la seva casa. Per això, també vosaltres estigueu preparats, perquè a l’hora que no us penseu, el Fill de l’home vindrà».
Comença l’Advent amb un evangeli que ens convida a la vigilància: a mantenir-nos vetllant, desperts, esperant la vinguda del Senyor.
Però, com mantenir l’ànima desperta? Sobretot cultivant una mirada profunda, capaç d’anar més enllà del que perceben els nostres ulls per descobrir la realitat més amagada. Així, en veure els adorns que omplen les llars i les ciutats, podem anar més enllà i reconèixer la bellesa del misteri d’un Déu que es fa home.
L’ànima roman atenta també quan deixem que la Paraula de Déu ressoni en nosaltres amb serenitat. En aquests dies, aquesta Paraula arriba amb una força especial, més incisiva, més lluminosa. I es desperta, a més, quan obrim el cor a aquells que ens envolten, oferint-los el nostre temps, la nostra escolta o el petit servei que estigui al nostre abast.
L’Advent és un temps propici per recordar —és a dir, per tornar a posar al cor— els innumerables béns que brollen de l’encarnació del Fill de Déu. Així, en recordar amb amor tots els dons que tenen el seu origen en el naixement de Jesús a Betlem, sorgeix espontàniament l’agraïment i creix en nosaltres el desig de preparar-nos per celebrar un any més un misteri tan gran.
L’Advent és temps de preparació perquè el record del Nadal ompli d’esperança la nostra vida.
«L’Advent és, per excel·lència, el temps de l’esperança, en què es convida els creients en Crist a mantenir-se en una espera vigilant i activa, alimentada per la pregària i el compromís concret de l’amor. Tant de bo que la proximitat del Nadal de Crist ompli el cor de tots els cristians d’alegria, de serenor i de pau.
Per viure d’una manera més autèntica i fructuosa aquest període d’Advent, la litúrgia ens exhorta a mirar Maria santíssima i a caminar espiritualment, amb ella, cap a la cova de Betlem. Quan Déu va trucar a la porta de la seva jove vida, ella el va acollir amb fe i amb amor. D’aquí a pocs dies la contemplarem en el lluminós misteri de la seva Immaculada Concepció. Deixem-nos atreure per la seva bellesa, reflex de la glòria divina, perquè “el Déu que ve” trobi en cadascun de nosaltres un cor bo i obert, que ell pugui omplir amb els seus dons» (Benet XVI, 3 de desembre de 2006).
Altres comentaris: evangeli.net; opusdei.org;
Altres recursos: vàries homilies