El llibre “Intel·ligència Artificial Versus Intel·ligència Humana” del Dr. Lluís Pifarré, de publicació recent, planteja qüestions interessants que formulem a l’autor.
P.- El primer interrogant: és adequat el terme “Intel·ligència Artificial”?
R.-Aquest terme no deixa de ser un oxímoron, ja que la intel·ligència no és una facultat artificial, sinó que és una facultat natural de l’ésser humà, i sens dubte la més excel·lent. Intel·ligència, del llatí inter-lego (légere) és traduïble a “llegir dins de si”, és a dir, la capacitat d’entendre les idees i reflexions de la nostra consciència, i a semblant nivell d’excel·lència, però sent distints, són els actes voluntaris que tendeixen al desig i a l’amor. En qualsevol cas, el terme “Intel·ligència Artificial” sembla bastant útil en el llenguatge col·loquial.
P.- Quina és la raó del llibre que has publicat?
R.- La principal raó ha estat la de poder argumentar amb solidesa i fonament en què consisteix el pensament humà des de la perspectiva gnoseològica i antropològica, a fi de posar en relleu que qualsevol artefacte material, qualsevol computadora per sofisticats i avantguardistes que siguin els seus dissenys i programes informàtics, no és possible que puguin pensar i efectuar operacions abstractives de caràcter intel·lectual.
P.- No obstant això, els ordinadors dissenyats amb eines (maquinari), i aplicacions (programari), poden efectuar operacions de tota mena, amb més precisió i velocitat que la ment humana.
R.- D’aquí la seva gran utilitat i acceptació universal, gràcies als sistemes de control, càlculs aritmètics, formulacions lògiques, interaccions comunicatives, etc. Però dependrà de la responsabilitat dels involucrats en el disseny dels programes, l’aportar continguts positius o negatius. Hi ha desenes de llibres que tracten d’aquestes qüestions, posant en relleu els interrogants que susciten, però haig d’assenyalar que el meu llibre, ara com ara, és dels pocs que exposen la confrontació entre la IA i la IH, que és una qüestió amb prou feines abordada i debatuda.
P.- A què es deu aquesta manca respecte a les diferències entre la IA i la IH?
R.- Ho atribueixo a la circumstància que una sèrie d’experts tecnològics que són acreditats matemàtics, físics, enginyers, neuròlegs, etc., simultàniament exhibeixen un desconeixement notable sobre metafísica, gnoseologia, antropologia … Una de les causes d’aquest desconeixement, és l’arrelament materialista i positivista de la societat occidental, els postulats de la qual han marginat les ciències humanístiques, i les han silenciades deliberadament.
P.- Però les màquines, per exemple, poden jugar als escacs i desenvolupar una àmplia diversitat d’operacions.
R.- Tal capacitat de jugar als escacs procedeix d’haver instal·lat un codi o algorisme electrònic, amb regles que regulen implícitament totes les possibilitats logicoformals entrellaçades i establertes en el joc dels escacs, o dissenyant la corresponent operació algorítmica mitjançant la qual, la màquina pot servir un cafè o netejar una catifa, etc. Però tot això, poc té a veure amb el coneixement intel·lectual.
P.- Una de les meves preguntes es referia al motiu de per què el llenguatge binari és el bàsic en les computadores.
R.- El llenguatge binari de dos dígits (1 significa veritable, i 0 significa fals) és una codificació bàsica dels sistemes informàtics i són el llenguatge principal de les tecnologies digitals, ja que ofereix infinitat de possibilitats combinatòries en les seves instruccions a l’ordinador, per reproduir números, lletres, controlar circuits lògics o altres tipus d’informació en forma d’algorismes
P.- Per ressaltar la prioritat del pensament, dius que el llenguatge requereix, prèviament, l’activitat pensant
R.- El llenguatge és intencional de mode distint al pensament. D’aquí la incorrecció de considerar que la paraula, el llenguatge, és anterior al pensament, ja que el pensament és pura intencionalitat, en canvi el llenguatge no és pura intencionalitat, ja que és convencional, condicionat i oscil·lant. No obstant això, en la interrelació del pensament amb el llenguatge s’origina un feed-back; en el qual el pensament com a significat il·lumina el llenguatge, i el llenguatge com a significant, enriqueix i consolida al pensament
P.- Parlant de lògica. No suposa un desenfocament filosòfic el denominat “logicisme”?
R.- És un desenfocament que prové de donar prioritat a la lògica i no a l’operació cognoscitiva, (acte de pensar-objecte pensat) reduint les matemàtiques a la lògica i com fonament seu. Tant Bertrand Russell com Whitehead, sostenen que l’essència del coneixement filosòfic és l’anàlisi lògica. Per tant, segons els logicistes, mitjançant les formulacions logicomatemàtiques es pot conèixer en directe la realitat, la qual cosa implica la seva indolència sobre les primeres i segones intencions de la metafísica realista.
P.- Potser podries explicitar la noció de primera i segona intenció.
R.- La “primera intenció” sobre la realitat, fundada en l’“ésser”, procedeix de l’operació cognoscitiva de l’acte de conèixer i l’objecte formal conegut, que remet i il·lumina la intel·ligibilitat de les coses reals. Aital intel·ligibilitat és una condició indispensable per formular les “segones intencions” pròpies de la lògica, perquè més enllà de l’acte de conèixer, no és possible cap intencionalitat.
P.- Per consegüent, no hi ha lògica sinó “logicisme”, si no està assentada prèviament pel coneixement racional.
R.- Efectivament. Les intencions segones es refereixen a les proposicions lògiques sense intencionalitat real, ni encara menys una suplència de l’acte de conèixer, perquè en aquest cas, la lògica faria innecessària la gnoseologia. Les operacions lògiques estan subordinades a les operacions cognoscitives. Si això s’oblida s’incorre en una sèrie de dèficits inesmenables que ens introdueixen en problemes confusos en el coneixement de la realitat.
P.- Abans has esmentat el desconeixement gnoseològic que mostren alguns experts tecnològics.
R.- Aquests “experts tecnològics” (que alguns els titlla de “gurus informàtics”) consideren que les computadores amb IA, configurades en forma de robots, cíborgs, androids, etc., aconseguiran pensar i tenir emocions de manera equivalent als éssers humans, i quan ens connectem amb els ordinadors, adquirirem una nova i superior “naturalesa” i uns nivells superiors de coneixement i consciència. Amb aquestes prestacions que anuncia el “transhumanisme”, es transformarà el sentit tradicional de la vida i de la mort, el concepte ètic del bé i del mal, i una nova manera d’interpretar l’origen i la finalitat de la nostra existència.
P.- Alguns d’aquests experts, quan fan conferències o són entrevistats en els mitjans de comunicació, expressen sense coartar-se, el supòsit al·ludit que les màquines podran pensar com els éssers humans.
R.- Aquesta manera de concebre les computadores és acceptada sense embuts per una gran part de ciutadans. Sobta però que aquests experts tecnològics, si s’escau la possibilitat de demanar-los què entenen per consciència, per naturalesa o conceptes similars, es queden en blanc i responen amb dubitatives explicacions, encara que alguns reconeixen honestament que amb prou feines saben res del pensament o de la consciència, i encara menys de la substància o naturalesa, però no s’estan de repetir sense noses, que en un futur pròxim o potser més llunyà, les màquines podran pensar i tenir consciència.