“El seu anunci s’escampa a tota la terra”: així resa el Salm 18 enaltint la Creació. I això mateix és aplicable a Nadal, d’un mode encara més admirable, ja que amb l’Encarnació i el naixement de Crist es va iniciar el que els teòlegs anomenen la Segona Creació. Com explica el Catecisme de l’Església Catòlica (núm. 349),
L’obra de la creació culmina en l’obra més gran de la Redempció. La primera creació troba el seu sentit i la seva culminació en la nova creació en el Crist, la resplendor de la qual supera la de la primera.
Sí, a tota la terra aconsegueix el pregó de Nadal: “Un nen ens ha nascut, un fill ens ha estat donat, i la sobirania reposarà sobre les seves espatlles; i es dirà el seu nom Admirable Conseller, Déu Poderós, Pare Etern, Príncep de Pau.” (Is 9, 6). Amb paraules sublims expressa sant Joan en el Pròleg del seu Evangeli el que comporta Nadal: “el Verb es va fer home i va habitar entre nosaltres” (Jn 1, 3). El Déu es fa home per a fer als homes fills de Déu: No és això un missatge grandiós per proclamar-ho pels quatre vents?
I, no obstant això, se silencia o es buida aquest missatge, que és un altre mode de silenciar-lo. Hi ha, almenys, tres grans buits fàcils d’identificar:
-
El buit simbòlic
Propiciat pel laïcisme que tracta d’esborrar tot vestigi religiós de Nadal: llums que evoquen els menjars i begudes, eliminació d’estrelles i símbols del Naixement, substitució de pessebres per succedanis a vegades grotescos, … Els símbols no són adorns neutres: remeten a una realitat més profunda. I l’eliminació dels signes cristians de Nadal no és neutralitat davant una societat plural sinó un empobriment cultural
-
El buit existencial
Crist està absent de la vida i el significat del seu Naixement es redueix a valors com la pau, la solidaritat i la família, però sense cap referència al Príncep de la Pau, a Qui va venir a salvar-nos i va voler dignificar la família naixent-hi i vivint-hi.
-
El buit interior
També en persones amb fe i que aprecien la grandesa del misteri de Nadal, però que estan absorbides per una activitat frenètica fins i tot preparant Nadal. “No ens deixem portar per l’activitat frenètica i superficial dels preparatius”, advertia fa pocs dies el Papa Lleó XIV.
Aquests tres buits ens interpel·len a omplir-los amb:
-
Símbols autènticament nadalencs
En primer lloc, el pessebre, expressió senzilla però directa de Nadal i l’estrella, com a símbol evangèlic del camí que porta a Betlem. També l’arbre adornat amb símbols nadalencs, generalment associat a Nadal; d’aquí que es digui arbre de Nadal. Els símbols cristians de Nadal no són excloents, simplement expliquen l’origen mateix de la festa i ofereixen una clau de comprensió a creients i no creients. Això porta a resistir la banalització de Nadal substituint succedanis buits per signes que parlen, interpel·len i narren.
-
Col·locant el Nen-Déu en el centre vital
El buit de reduir el misteri de Nadal a valors genèrics s’omple restituint l’esdeveniment, no sols els valors. Pau, solidaritat i família són fruits, però no l’arrel. L’arrel és una Persona: el Fill de Déu que neix, el Príncep de la Pau, que entra en la història per salvar. Sense referència a Crist, Nadal es converteix en un humanisme amable però desancorat, incapaç de respondre al sofriment, al mal o a l’esperança última. Omplir aquest buit implica tornar a anunciar, amb senzillesa i profunditat, que Nadal no és només un missatge ètic, sinó una Bona Notícia: Déu es fa pròxim, vulnerable, nen.
-
Fomentant la interioritat cristiana
Amb recolliment interior, acolliment i contemplació, permetent que el misteri de Nadal ens aconsegueixi, sense convertir-la la mera gestió. Això exigeix detenir-se davant el misteri de Nadal creant espais de silenci, oració i contemplació, fins i tot breus, enmig de l’activitat. Convé recordar, com advertia el Papa, que la preparació externa pot buidar el cor si no va acompanyada d’interioritat. Quin gran exemple trobem en Maria a acollir, guardar i meditar en el seu cor.
En el fons, els tres buits s’omplen de la mateixa manera: deixant espai a Déu, que per Nadal no irromp amb estrèpit, sinó que demana ser acollit en el petit, l’humil i l’interior.