Interrogada al carrer, en un informatiu de televisió, del perquè sobre la baixa natalitat al nostre país, la resposta d’una senyora de mitjana edat va ser aquesta: “deu ser que no ens ve de gust tenir fills”.
Em va deixar fred. El fill, és una apetència… Només això? Potser per això creix cada vegada hi ha més mascotes. Deu ser que aquestes sí que venen de gust. Perquè potser són més dòcils, tenen més bon humor o almenys és un humor més constant, sense tants alts i baixos.
I, per què no “ve de gust” tenir fills? Perquè el fill és un “lladre” que em lleva temps? Perquè no em deixa dormir? Perquè no cap en el pis? Perquè fa més difícil el meu projecte professional ja que haig de demanar baixes o fer equilibris amb els horaris?
Em sembla que des que s’ha deslligat la procreació de la sexualitat ens hem tornat més egoistes i més mentiders volent justificar les nostres penoses actuacions. Com deia el Dr. Rojas en una entrevista en “El Mundo”, “Avui, l’home fingeix amor i el que cerca és sexe. La dona fingeix sexe i el que realment cerca és amor”. I això deixa tan buit…
És veritat que a vegades la procreació va lligada a raons estranyes, patriòtiques o una mena de raons poc convincents, com a l’Ulster que tant els protestants com els catòlics volen “ser més” que els seus rivals per defensar els seus drets civils. O els jueus ortodoxos a qui l’Estat d’Israel manté gairebé gratis, i volen que els fills d’Israel siguin més nombrosos. Però s’oblida que el nen que neix, la nova vida, és “un altre” i no una mera prolongació de les meves apetències. És curiós com els pares novells aviat descobreixen que el fill té personalitat. I si té germans, de seguida els pares veuen les diferències de l’un i l’altre, encara que siguin bessons. Un s’adona que és “una altra vida”, un subjecte autònom, i no sols un objecte d’apetència.
En altres societats, per exemple, a l’Àfrica, la vida se celebra. És una benedicció. M’agradaria que l’entrevistadora del primer paràgraf formulés aquesta pregunta a l’Àfrica. La resposta segur que seria diferent. Pot ser que siguin pobres i que no pensin prou com mantindran els fills, però s’hi veu molta més solidaritat, i també, molta més alegria. Aquest és el testimoniatge unànime dels que hi han estat.
En el primer llibre de la Bíblia Déu diu als homes: “sigueu fecunds i multipliqueu-vos”. Ho diu en sentit religiós. La transmissió de la vida és el desenllaç natural i el fi específic de la sexualitat. Per això, la finalitat procreativa d’aquest text no exclou la finalitat afectiva: “i seran tots dos una sola carn”.
Potser no s’adonen que la vida és un do de Déu, transmesa amb la col·laboració imprescindible dels pares. Els creients creiem, a més, que l’ànima, espiritual, és creada per Déu una per una. Un fill és molt més que una apetència. Penso que, en el fons, tots ens n’adonem.